Text: Joseph Puig Foto: iStock
Vaig néixer al costat d’ una bata blanca i sobre llençols blancs em van dir, em van batejar vestit de blanc; vaig fer la Primera Comunió amb tratge blanc; cada vegada que de petit visitava a un metge o a una infermera, tornava a veure bates blanques al meu costat. Vaig fer una bona temporada d’aprenent de barber, una altra vegada amb bata blanca i una altre temporada d’ajudant de forner i vaig tornar a vestir-me i lluir altre vegada la bata blanca…
Durant molts anys he vist potser massa bates blanques dels cuiners, cuineres, ajudants de menjador i de cuina, cambrers i cambreres… Però ara, en plena pandèmia del Covid 19, gràcies a Déu, aquesta vegada torno a veure, per sort, las bates blanques de la esperança dels inefables, solidaris, sacrificats, abnegats metges, infermeres i personal de l’àmbit sanitari que ens van salvant la vida a cops d’alegria…
…Crec sincerament que s’hauria d’erigir un monument a la bata blanca a les entrades i sortides de cada poble o bé ciutat del món, dons aquesta també heroïna bata blanca, està i estarà sempre totalment implicada i lligada tard o d’hora entre tots nosaltres, essent ja un gran símbol en la vida de les persones…
Joseph Puig
