“Albiol encerta”

“Escolto i llegeixo l’anàlisi del resultat de les eleccions que per mi són fetes a correcuita i simplistes i ho dic tirant-me pedres a la meva pròpia teulada ideològica. Qui cregui o pensi que l’independentisme ha desaparegut per art de màgia o de Pedro Sánchez s’equivoca: l’independentisme no ha anat a votar, però l’independentisme encara hi és”. Aquest missatge a xarxes i en castellà, l’he traduït a la nostra llengua, és de Xavier García Albiol, alcalde del PP a Badalona.
Que no serveixi de precedent, però hi estic d’acord, de fet, quan pensava a fer una anàlisi telegràfica de les eleccions, pensava, per on començo?, perquè han passat tantes coses abans, durant i després del 12 M, que realment era com molt aclaparador parlar de tot i no aprofundir en res.
Però amb aquest comentari d’Albiol, i el fet d’escoltar tertúlies, llegir diaris i constatar el poc entusiasme entre amics, coneguts i saludats independentistes per aquestes eleccions, t’adones que una trempera desorbitada per anar a votar no hi era, de fet, un 57 % de participació general em sembla poc.
Crec que els independentismes estan cansats i farts de promeses incomplertes per part de tots, no se salva ningú.
Cert també que entre els partits hi ha la cara i la creu. JUNTS avança, ERC i CUP s’enfonsen i apareix un nou partit, Aliança Catalana. Afegits els resultats d’ALHORA, que no han obtingut representació.
Si anem al sumatori total, el 2021 les forces independentistes eren 74 diputats i ara sumen 61, per tant, alguna cosa passa.
Farien bé, ja no solament els partits de fer una anàlisi exhaustiva, sinó també, Assemblea, Òmnium i Consell per la República i traçar unes línies mestres i un camí per tornar ha mobilitzat la gent.
Considero que els independentistes del 01OCT en la seva gran majoria, no ho han deixat de ser, de fet, si algú té dubtes, l’estat Espanyol ho posa molt fàcil, cada dia ens dona més motius per marxar.
Al final i com diu en Jordi Basté de RAC1, tot sovint comenta que continua sent catòlic, però que ha perdut l’afició, però no la fe.
En resum, deixeu els retrets entre uns i altres i torneu a construir una majoria independentista al parlament català, tenim molta feina a fer, no serà fàcil i tampoc quatre dies, però és possible, el pòsit hi és, falta sacsejar-lo.