Per: Francesc Mauri | TV3 / AMIC – Redacció –
Cansa molt llegir, escoltar i veure les notícies i les tertúlies relacionades amb el preu de la llum. Moltes d’elles, del tot estèrils. Per sort però, no totes. El govern europeu i espanyol en segon terme, són els que remen les garrofes energètiques. Catalunya o qualsevol territori de l’estat no pot actuar en gairebé res en aquest sentit.
Dit això, deixar clar que estem a l’etapa de la història contemporània on els canvis ens arriben de forma més intensa i, sobretot, més ràpida. La generació dels combustibles fòssils arriba a la fi i estem clarament en un canvi d’era. El canvi es vol fer en aquesta dècada i rematar-lo en els 20 anys restants. Amb una població al planeta l’any 0 de 200 milions d’habitants, 1.000 milions el 1800 i de 7.880 a finals l’any 2021, les coses són del tot diferents. Dependre de l’Urani o el gas de Putin, un coronel del KGB a qui se li moren esmorzant els seus opositors, o del gas d’Algèria, del petroli dels Emirats Àrabs o de Veneçuela és del tot suïcida i des del punt de vista estratègic nefast. Qui marca ara mateix el preu de la llum a Europa és el senyor Putin amb els interessos cada cop més orientats a l’Àrtic i Sibèria del gas de Gazprom amb el nou gasoducte Nord Stream 2.
Espanya ha iniciat el tancament de les nuclears, igual que Alemanya, augmenta espectacularment mes a mes la instal·lació de renovables, la hidràulica continua estable i consistent, però sotmesa al règim pluviomètric de l’estat, però queden de 10 a 15 anys per consolidar l’abastiment amb renovables. La Unió Europea vol prohibir d’aquí a 13 anys, l’any 2035, les calderes domèstiques de gas i de gasoil per la calefacció en noves construccions i rehabilitacions. Electrificació total o biomassa i geotèrmia. Tota una revolució. Les renovables i l’autoconsum associat és el que ens pot deslliurar d’aquesta incertesa, semblant a un Dragon Khan en el mercat energètic.
Tindrem paciència d’aquí 10 a 15 anys i serem conscients del que ens hi juguem?
Funcionar amb renovables significa no dependre mai més de la frase tan nostrada als informatius: “avui el preu del barril Brent se situa en els 90 dòlars per culpa del llarg cap de setmana als EUA que ha desproveït les benzineres”.
