Emergència climàtica

Reflexió sobre l'emergència climàtica, la gestió de l'aigua i la cuina de tardor.

Miquel Puig Soler
Lectura de 6 min

En pocs mesos hem passat de preocupar-nos per la manca d’aigua a patir perquè no n’arribi més del compte. Les pluges que darrerament han caigut en molts indrets de la nostra geografia, han evidenciat que, en poques hores, les rieres i els rius poden créixer d’una manera inusual i inundar, amb una força imparable, carrers, llars i baixos de molts pobles i ciutats. Quan arriba la pluja, pot passar de tot!

- Anunci patrocinat -

Abans també plovia, potser més que no pas ara, però sembla ser que el canvi climàtic està provocant desastres que no havíem vist mai. Els experts adverteixen que les altes temperatures dels darrers anys afavoreixen l’augment de fenòmens meteorològics extrems, però no són capaços de precisar amb prou antelació on descarregaran amb més violència.

Si a tot això hi afegim la proliferació de les clapes interminables de canyers, la brutícia que s’acumula en els boscos per la manca de neteja, i per descomptat, la invasió de terrenys inundables on s’ha construït sense fre ni ordre, hem aconseguit escanyar el pas de l’aigua. I ara, el problema està servit.

En aquest escenari, els missatges que rebem al mòbil han deixat de ser una excepcionalitat i crec que són de gran ajuda per a tots. Una riera o una carretera qualsevol, poden passar d’estar seques a quedar desbordades en molt poca estona. Encara que de vegades pensem que no cal tanta prudència quan ens avisen d’un possible episodi de pluges intenses, hem d’estar agraïts per la informació que rebem. Almenys, a mi m’agrada que ens mantinguin informats.

Un altre tema del qual haurien de parlar els tècnics dels governs, és com recuperar una part d’aquesta aigua de pluja que acaba anant a parar al mar. Seria una gran notícia que, en un futur aprenguéssim a gestionar millor aquest recurs. L’aigua que avui arrossega fang, vehicles, cases senceres i fins i tot persones, i que provoca problemes a dojo, és la mateixa que molt aviat trobarem a faltar. Ens hem acostumat a pensar en l’aigua d’una manera molt relativa, o simplement a no pensar-hi. Però, quan en falta, problema a la vista; i, quan en sobra, també!

L’avi Miquel i l’aigua

Feia dies que l’avi solia dir al meu pare, tot mirant la rasa que travessava el camp que teníem tocant a la Màquina de Batre i que arribava fins al torrent del Puig, que calia trobar una solució, jo era petit i sentia les converses del pare i de l’avi. La rasa no tenia prou pendent i, quan plovia massa, quedaven tolls i bassals en tot el camp. L’avi, s’emprenyava.

— Escolta, Ramón, no podríem fer… “daixonses”, per solucionar el problema d’aquesta rasa?

— Em penso que no pare. La pedra és molt dura i costa molt de trencar. No m’hi puc entretenir.

—Doncs, alabat siga Déu!— li contestava.

Però ell, tossut continuava rumiant com podia solucionar aquell problema que tant l’amoïnava, i no va parar fins que se’n va sortir. A cops de piotxa i d’escoda, es va entretenir a retocar els bonys de pedra que hi havia al fons de la rasa, fins que va aconseguir que l’aigua s’escolés fins a la torrentera. L’avi no volia aiguamolls en aquell camp. Ens vam fer un fart de picar, ell i jo. Ara, en aquell camp, hi viu molta gent!

Cuina de tardor

Quan els dies s’escurcen i les calors de l’estiu reculen, comença una altra vegada l’esperat cicle de la cuina tardoral i casolana, la del xup-xup, feta amb amor per la tradició, cura i paciència.

La tardor és el moment ideal per gaudir del colossal rosari de fruites, verdures, hortalisses, carns i peix que ens porta l’arribada de la frescor. Cols, brotons, coliflors, moniatos, espinacs i calçots. Taronges, mandarines, magranes, codonys, figues i castanyes. I no ens oblidem de les orades, els llobarros, el lluç i el rap, ni dels intocables mariscs, que milloren notablement el seu gust amb les aigües fredes del mar costaner: percebes, nècores, bous de mar i tot un reguitzell de mol·luscs potser més a l’abast de les butxaques.

També és temps de caça: perdius, tórtores, tords, senglars, cabirols, tudons, ànecs i conills. Són viandes amb una bona aportació proteica que els caçadors aportaven a la dieta familiar, tot i que avui aquesta ancestral cuina cinegètica s’ha vist minvada per l’ús abusiu d’herbicides, pesticides i per altres manies…

I no ens oblidem dels bolets! Tot i que la durada de la temporada boletaire és molt sensible i variada i depèn de les pluges, és força estrany que, en un moment o altre, no hi hagi una bona florida de rovellons, llenegues, ceps, rossinyols, fredolics, carlets vermells i llengües de bou, entre altres. Una delícia per al paladar i una manera excel·lent de donar qualitat i bon gust als nostres guisats.

Aprofiteu al màxim aquest be de Déu de productes immillorables que ens proporciona l’arribada de la tardor, i cuineu amb coneixement, i tacte.

Bon profit!!

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi