Estem vivint uns moments difícils i delicats. Moltes persones ens sentim desconcertades per la degradació de la qualitat democràtica que afecta tot el món, i pel que sembla, va per llarg.
Ja fa massa temps que veiem en directe les massacres i els genocidis que pateixen molts pobles innocents d’arreu del planeta. Hem de suportar a personatges sense escrúpols ni límits en les seves paraules són capaços de generar un gran desordre social i d’arribar al poder en diferents països mitjançant mentides i falses promeses, amb els problemes me me me consegüents que provoquen un cop hi han arribat.
Presenciem constantment com els fluxos migratoris no paren de créixer davant les desigualtats existents a escala mundial, amb la corresponent pèrdua de milers de vides humanes. Persones indefenses que, amuntegades en el fons d’una barca vella i apedaçada intenten fugir de l’ofec de la seva terra i protegir els seus fills enmig d’un mar embravit i traïdor, sense la més mínima garantia de seguretat ni cap certesa d’arribar al destí somiat. És una “passejada” tranquil·la els hi deuen dir després d’haver-los cobrat el viatge cap a aquest nou món que, segons els me me prometen, els salvarà de la misèria i de la fam.
Veiem com la justícia actua sovint de manera permissiva i com sembla que ningú no sigui capaç de posar remei a tot el que està passant al món. Hem vist i continuem veient moltes coses que no ens agraden, però, al meu me parer, el més preocupant és que, davant la gravetat de tanta barbàrie, la resposta ciutadana no sembla reflectir la mateixa preocupació ni la mateixa inquietud que en altres ocasions. És com si ens acostuméssim a viure amb el patiment extrem de la humanitat que ens han imposat, sense saber ben bé quin camí hem de seguir.
No hauríem de continuar per aquest pendent si no volem acabar estavellant-nos en una passivitat deshumanitzada. Necessitem recuperar la iniciativa social i me alçar una bandera en defensa dels drets humans i de la dignitat universal. Passen moltes coses al món què vivim, i potser s’hauria de fer un pas endavant per sortir d’aquesta perillosa inèrcia d’hibernació.
Amb l’esperada amnistia, el problema de l’habitatge, les properes eleccions, la invasió de Ceuta i les decisions i les inquietuds malintencionades dels presidents Trump i Netanyahu, així com dels dirigents xinès i rus, entre altres, se’ns me me me me me acosta un hivern divertit, me calentet i emocionant. N’hi haurà per donar i per vendre.
Malgrat tot, amb una mica de sort i bona voluntat, i si persistim a afrontar els problemes que tenim a tocar, d’una manera o altra anirem fent camí. La història, de vegades, pot arribar a ser tan absurda que me costa de creure. És tristíssim que tots plegats no siguem capaços d’estar més ben me me avinguts i viure amb més harmonia.
L’art de cuinar una cua de vedella amb vi negre
Les cues de boví són carns molt riques en col·lagen; una proteïna que, quan s’estova durant la cocció, fa que la carn adquireixi una textura tendra i gelatinosa. És un plat que demana una cocció lenta i delicada, però, un cop a taula, l’esforç paga la pena.
Ingredients per a sis persones: 2 kg de cua de vedella tallada a trossos d’uns 3 cm, 3 cebes, 2 pastanagues, 1 branca d’api, 3/4 l de vi negre, 2 litres de brou de carn o aigua, sal, pebre negre, 1 capça d’alls, 1/2 kg de patates escantonades, un boquet d’herbes fresques aromàtiques (romaní, una fulla de llorer, orenga, i un trosset de canyella), 1 got de vi ranci i farina per arrebossar. Opcionalment, un trosset de xocolata negra.
Saleu els trossos de cua, enfarineu-los i espolseu-ne bé l’excés de farina. Enrossiu-los en una cassola amb llard i oli, a parts iguals. Un cop estiguin daurats, retireu-los i reserveu-los.
A la mateixa cassola, sofregiu-hi la ceba tallada fina, les pastanagues a trossos, l’api i la capça d’alls. Quan les verdures estiguin enrossides torneu-hi a posar la cua de vedella i afegiu-hi el tomàquet. Remeneu-ho bé i aboqueu-hi el vi negre i el got de vi ranci. Deixeu-ho reduir un parell de minuts perquè s’evapori l’alcohol. A continuació ho cobrim amb el brou. Poseu-hi uns grans de pebre negre i les herbes aromàtiques. Tapeu la cassola i deixeu-ho coure a foc lent durant aproximadament una hora, vigilant que la cocció sigui suau.
Passada aquesta estona, afegiu-hi les patates netes i escorregudes. Continueu la cocció mitja hora més o fins que les patates estiguin toves i la carn ben tendra. Si voleu donar al guisat un toc especial, podeu afegir-hi un trosset de xocolata esmicolada durant els darrers minuts de cocció. És recomanable deixar reposar el guisat una hora abans de servir-lo. Com passa amb tants plats de cuina tradicional, el repòs permet que els sabors s’integrin i que el resultat sigui encara més saborós.
Dreta o ajaguda
És una discussió que confesso haver escoltat diverses vegades: les ampolles de cava s’han de guardar dretes o ajagudes? Probablement, la majoria de la gent dirà que ajagudes. És el que recomanen els entesos. Aquesta posició permet crear «rimes» i, per tant, estalviar espai. També s’argumenta que mantenir-les ajagudes permet que el tap estigui en contacte amb el líquid i es mantingui humit, cosa que ajuda a evitar les pèrdues de gas i de líquid. Tanmateix, també convé recordar que el contacte prolongat entre el suro i el cava podria afavorir una via de transmissió d’algunes aromes o gustos del tap de suro a la beguda. Segurament ens trobem davant d’un d’aquells dilemes que la història, potser, no acabarà resolent mai.
