Abans de començar la teva vida artística, a l’escola de les monges
Com totes les nenes del poble vaig anar a l’escola de les monges, després hi vaig fer Comerç. Acabats els estudis, tenia quinze anys, vaig treballar a Manresa, primer en una Agència de transports i desprès en una fàbrica de jerseis. Erem tres a les oficines i cap de nosaltres ens agradava aquella feina, una volia ser infermera, l’altre dependenta i a mi m’agradaven les manualitats, pintar, d’aquí va sortir el meu interès per l’Escola Massana. Totes tres vam fer el camí que ens agradava. Jo vaig ser la primera de plegar.
i després entres a l’Escola Massana
L’escola de les monges no et donava una visió gaire ampla del que podies estudiar. T’encaminaven a fer el Comerç per poder entrar en un “despatx”, això ja era una gran millora, no havies d’anar a la fàbrica com la generació de les nostres mares. Al descobrir que hi ha altres opcions i que hi tens possibilitats fa que se t’obri un món nou. Atabalava a casa, tenia disset anys i volia anar a l’Escola Massana, Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Em van dir “ves-te’n a assabentar”. Hi vaig anar i em van explicar que havia de passar un examen. Eren cinc cursos, el primer en el que feies de tot en general per després decidir el que volies fer. Al final de parlar-ne a casa, el meu pare m’hi va deixar presentar. Hi vaig, i el vaig passar! Els meus pares van voler veure què era aquella escola i quin futur podria tenir jo, “ja que tenia una oficina i no havia d’anar a la fàbrica”. I ja ens hi veus amb els pares, i jo amb una vergonya! Allà, el director els hi va dir que “hi havia tota una gama d’arts i oficis, i que, en sortint, podia fer des del món de la joieria, el tèxtil, la ceràmica, gravat, pintura, …, i que quan m’hagués format, podria fer de professora, trobar una feina, o muntar el meu propi taller!”, total, que els va convèncer.
A casa teníem uns cosins a Barcelona, a Sants, i vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi a viure. Vaig buscar feina, en vaig trobar una que decoraven globus de llum, copes, gots i platets, tot de vidre. Vaig entrar-hi a treballar, de les sis del matí a les dues. Anava a dinar, i a dos quarts de cinc entrava a la Massana fins a les nou. Així vaig fer els dos primers cursos. Vaig deixar la feina, ja que m’estava intoxicant amb els productes que fèiem servir, i en vaig trobar una altre a Manresa, a l’oficina del senyor Jordi Bosch, enginyer industrial, hi treballava els matins i per a la tarda a la Massana. Vaig trobar un grup de Manresa que també anaven a Barcelona per a la tarda en cotxe i tornaven el vespre. Així vaig fer tots els cursos.
Havia entrat a la Massana el 1973, amb divuit anys i em vaig graduar en l’ofici de “Retaule i Policromia”, una tècnica molt antiga, m’agradava perquè hi feia dibuix, pintura i relleus. També vaig fer esmalts sobre metall de joieria i modelat. M’he dedicat a la ceràmica perquè des del primer any de preparació era una de les coses que també m’agradava. Vaig sortir amb una bona preparació.
Acabes els estudis
Quan vaig acabar a la Massana, el 1978, continuava treballant els matins, i el que et diuen a casa, “I ara que faràs”, i et cau el món a sobre!. Jo també m’ho demanava i em vaig dir “Ja sé que faré! Faré classes amb nens i podré ampliar els meus coneixements”. A dalt de casa teníem un galliner que ja no el fèiem servir. El vaig netejar i condicionar. Feia classe a nens i nenes de sis a catorze anys el dissabte el matí i per a la tarda. Feia una barreja: pintura, ceràmica, treballs manuals, … Vaig tenir molt bona acceptació. A casa van arreglar la teulada i van fer un pis més que vaig fer servir de taller durant cinc anys. Feia classes el matí i n’hi havia molts que volien venir per a la tarda. Feia de quatre a sis i de sis a vuit. Se’m donava molt bé. Després va venir el Pep Creus, que va ser el primer alumne que vaig tenir, i quan va fer més temps li vaig dir si em volia ajudar a fer classe. Entre matí i tarda vaig arribar a tenir 35 alumnes. En total vaig fer classes durant set anys, del 1975 al 82.
Durant aquest set anys vaig continuar treballant amb el senyor Bosch el matí, fent classe els dissabtes, i, com que m’interessava la ceràmica, em vaig ficar més en aquest món, primer pel meu compte i, després, a l’escola de Vic, amb el ceramista Pep Badrenes que coneixia de la Massana, tres anys, em van convalidar assignatures i vaig obtenir el graduat en Ceràmica. Hi anava dos o tres cops a la setmana, ja que molts dels exercicis els podia fer a casa amb un forn elèctric que havia comprat per a les classes. Però la meva escola va ser la Massana, per la preparació, composició, colors,… Tota la meva base és de la Massana. Va ser la meva escola. De la de les monges no n’estava gens contenta, però en tinc un gran record de les meves amigues i dels tips de riure que ens fèiem!
El 1984 vaig plegar de treballar amb el senyor Bosch. Em deia, “Jo, de secretària, et vull aquí, però tinc molta feina i et vull tot el dia, rumia-t’ho”. Vaig anar-hi dues tardes, fins que em va dir, “Decideix-te, si vols dedicar-te a secretària, queda’t, jo estic molt content de tu. Si vols fer ceràmica, que és pel què t’has estat preparant, decideix-te. Pensa que en una oficina sempre hi podràs tornar” I així va anar. Explicar-ho a casa va ser una altra història. Els vaig haver de convèncer.
El taller, a dalt, era un inconvenient ja que hi havia de pujar tots els materials. Quan comences, que fas poca cosa sí, però quan ja et poses a treballar més seriosament era terrible, i vaig muntar el nou. Abans, on ara hi ha el taller, havia sigut els conillers i un cobert per la llenya. Els pares me’l van deixar fer. Necessitava un projecte i, com que encara treballava pel senyor Bosch, me’l vaig fer jo mateixa. Vaig demanar permís a l’Ajuntament i me’l van concedir. Els pares em van ajudar amb les obres. Vaig solicitar una subvensió al Departament d’Artesania de la Generalitat ja que en donava a fons perdut als artesans que volien obrir el seu propi taller. Després de presentar un projecte i una pila de documentació, me la van concedir. Amb els diners que em van donar em vaig poder comprar el forn de gas de la casa Riera de Girona. El 1988 vaig obrir el taller-botiga a la carretera de Vic, 61, i així he anat tota la vida: classes, encàrrecs, obra artística, fires, … Un dels encàrrecs més importants va ser fer els premis Montpeità.
però continues formant-te
A part dels cursos a l’escola de Vic, em vaig apuntar a diferents cursos. A l’estiu, les vacances les feia servir per fer cursos amb ceramistes, el Ramon Fort a Llers, serigrafia, Raku, a la Bisbal tornejar, m’hi vaig passar tot un juliol, matins i tardes … Ampliava coneixements. Al País Basc amb Angel Garraza, escultures de gran format, amb Magda Martí Coll, de Barcelona amb pastes tenyides… Sempre m’he anat bellugant. L’agost del 2004 vaig anar a l’”International Ceramic Studio” a Hongria, com treballar gres i porcellana amb pasta de paper, “Paperday”. El setembre del 2005 a Anglaterra amb la ceramista Sandy Brown, un curs molt especial, “Creativity is Play”, com deixar-te anar i perdre la por al fang, ella en deia “Deixar anar el teu cavall interior”.
i també vas fer classes i cursos
Sí, el Ramon Fort em va demanar d’anar-hi per ensenyar el que havia après a Hongria; desprès a l’escola de Tàrrega i a la de Vic, sigil·lades, raku i un curs de “Paperday”. M’agradava anar a fer classes, però preferia fer-les des del meu punt de vista i des del meu lloc. M’hi sento més bé. Vaig començar a fer-les tots els divendres i més tard vaig afegir-hi els dijous. Els tallers em servien per pagar els mínims, autònoms, electricitat, gas,… Un estiu vaig fer un curs de Raku pels subscriptors de Regió7. Durant anys vaig fer, de març a juny, cursos de Raku de caps de setmana, em venia gent de tot arreu.
L’ensenyament sempre m’ha agradat. Vaig descobrir que podia ser una bona mestra, però per ensenyar el que m’agrada, que tingui passió i poder-ho transmetre.
