PONTS
De nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,
i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,
surts a passejar i incansablement la recorres,
amunt i avall, sense treva,
enfilant tot carrer que se t’ofereix
i aplegant en el record
filagarses d’altres tombs,
car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,
per passejar-les a fons, com un cos,
però llavors hom s’adona que aquesta
–deserta, tancada, silenciosa–
no és sinó un seguit de ponts i passeres
que ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre,
sense destí ni final.
Aquí, d’entre la boira emboirada,
aquesta és la ciutat dels insomnes,
dels qui porten el centre dins seu
i ara, quan d’això t’hagis adonat,
torna a casa i deixa que la son et venci,
perillós caminant de tu mateix
que passes les hores perseguint-te
pels carrers estranys d’una ciutat que no és
la teva.
Només a voltes, però, us serà donat l’espectacle d’una lluïssor
al fons d’un canal,
i els tocs de les campanes que creixen amb
la llum
enllà d’aquest silenci.
Àlex Susanna
Cap a finals del segle XX, Àlex Susanna va passar tot un curs acadèmic a la Universitat de Venècia donant classes. Ell mateix explica que tenia poques hores de feina a la setmana i que podia dedicar molt temps a voltar per la ciutat, investigar tots els racons i intentar captar l’essència d’una ciutat màgica.
Seguint el text, el poeta passeja per Venècia sense cap destí concret; ho fa de nit, quan el silenci és més profund i la pluja li dona un encant especial.
A la meitat del poema observa que allò que busca, aquella essència, aquella ànima que diem al principi és una entelèquia, una quimera il·lusòria, que no es troba en cap lloc concret. Descobreix que s’ha de mirar la ciutat amb uns ulls especials i aleshores es pot “intuir l’espectre d’una lluïssor al fons d’un canal o el toc de campanes que trenquen el silenci; és a dir, després de llargues passejades, comprova que en els petits detalls, no sempre perceptibles, hi ha l’esperit d’una ciutat única com és Venècia. Una ciutat que permet ser coneguda d’una manera íntima, gairebé amb a fons com els tractes d’una persona.
