La secció “Entrevistes a l’atzar” és un qüestionari que el setmanari fa a la primera persona que l’entrevistador es trobi pel carrer i compleixi només la condició, a part que vulgui contestar, que resideixi al poble.
Avui: Irene Kosanovic (Antropòloga)
Quina edat tens i defineix-te breument.
Tinc 24 anys, i diria que soc previsible, compromesa i una mica esverada.
Ets d’aquí o has vingut de fora?
Soc de Sant Fruitós de tota la vida.
Ets aficionada a algun club esportiu?, quin?
No gaire. Tot i que gaudeixo de l’esport.
Si haguessis de ser regidora, quina regidoria t’agradaria?
Seria regidora de cultura i festes, segur.
Has menjat arròs del que es cuina a la Festa de l’Arròs?
Sí! Cada any. Es la meva festa preferida.
Quin acte proposaries per la Festa Major?
Jo faria costat a les propostes i al projecte de l’Associació Juvenil La Pepa, perquè tenen boníssimes idees, fan una feina increïble i son maquíssimes. (seguiu-nos a Instagram @lapepa_sfb).
I després d’aquesta vida … què?
Encara no he tingut temps de decidir que faré en aquesta.
Què és per a tu ser feliç?
Llevar-me al mati, esmorzar al balcó i veure Montserrat. Crec que la felicitat es estar tranquil·la, i això es el que a mi em funciona.
Quin és, per a tu, l’invent més important de la història?
A mi m’encanten els mapes.
Quin és el teu estil musical i intèrpret preferit? (poden ser més d’un)
No tinc gustos musicals gaire definits, però ara mateix estic escoltant molt la Ludwig Band i Els Pets.
Què t’agrada més i menys de Sant Fruitós?
El que mes m’agrada son les meves amistats i la meva família. El que menys es la impossibilitat d’emancipació i la pèrdua de comerç local.
Llegeixes el Montpeità, el coneixes o no sabies ni que existia?
Si! El conec i intento llegir-lo sempre que puc.
La inevitable: quines tres coses t’emportaries a una illa deserta?
Amigues, llibreta i boli, i un equip de busseig.
L’Alcalde sabem que llegeix el Montpeità, vols dir-li alguna cosa?
Que hi ha molta gent a Sant Fruitós que treballa i s’organitza per tenir un poble viu, divers i dinàmic. Que no s’oblidin de cuidar-los, un poble sense gent es un poble perdut!

