A Manresa, la transició energètica connecta amb la neteja forestal i la prevenció d’incendis. La calefacció i l’aigua calenta del Complex Esportiu Vell Congost i del pavelló del Nou Congost es nodreixen des d’aquest any d’una xarxa de calor alimentada per dues calderes d’estella forestal de 1.600 kW de potència. “Hem millorat molt la quantitat d’aigua calenta i el rendiment de la calefacció, i estem estalviant uns 60.000 euros anuals”, explica Soledad Pérez, tècnica esportiva municipal.
Les calderes s’alimenten amb fusta procedent de la neteja dels boscos, un recurs renovable i de proximitat. D’aquesta manera, el projecte no només redueix emissions de CO₂ respecte a les antigues calderes de gas, sinó que també dona sortida a restes forestals que abans quedaven infrautilitzades i contribueix a la prevenció d’incendis. Per a Joan Collado, cap de secció de Xarxes i Ciutat Intel·ligent de l’Ajuntament de Manresa, “es tracta d’una peça més d’un model de ciutat que aposta per les energies renovables i per una gestió intel·ligent dels recursos”. És ja la tercera xarxa de calor amb biomassa del municipi, i el consistori preveu impulsar-ne una quarta en els propers anys.
Complex Esportiu Vell Congost de Manresa. Foto: Diputació de Barcelona
Estalvi econòmic i pedagogia climàtica
L’estalvi econòmic directe en combustibles es calcula en uns 60.000 euros anuals només a la zona esportiva del Congost. A llarg termini, la substitució d’energies fòssils per biomassa i fotovoltaica es tradueix també en menys emissions i més resiliència davant futures crisis energètiques. Però per a l’Ajuntament de Manresa, el projecte té una altra cara igualment important: la pedagògica. “És important fer pedagogia des de petits, explicar a les escoles quin model de ciutat i de societat volem, i per què fem aquests canvis”, subratlla Joan Collado. La idea és que la ciutadania no només vegi canonades i sales de calderes, sinó que entengui que darrere hi ha una aposta de futur: menys emissions, més gestió local dels recursos i més independència energètica.
La xarxa del Congost s’afegeix al mapa de tres grans infraestructures de biomassa al servei d’equipaments públics i habitatges de Manresa. A partir d’aquí, el repte és seguir estenent el model: més xarxes de calor, més plaques solars, més eficiència als edificis i més participació ciutadana. Com resumeix Soledad Pérez, des del Vell Congost: “Quan expliques a la gent que l’aigua calenta dels vestidors ve de fusta dels nostres boscos, la reacció és molt positiva. Entenen que la transició energètica no és una cosa abstracta: és aquí, al seu pavelló, al seu camp de futbol”.
Consulta el vídeo i tota la informació sobre el programa Renovables 2030 aquí.
En total, les dues convocatòries de Renovables 2030 han invertit 159,9 milions d’euros per finançar 748 instal·lacions de renovables. 190 dels 311 municipis de la província de Barcelona
se n’han beneficiat. El detall de cada projecte, així com la informació agrupada per municipi, comarca i tipologia es pot consultar al portal https://gisportal.diba.cat/sitac/R2030/.
