Com cada any el mes d’octubre, la celebració del Dia de les persones grans ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre la importància que té garantir una vellesa digna i plena de sentit per a nosaltres. Ens preparem al màxim quan som joves: estudis, feina, parella, casa, viatges, il·lusionats amb projectes engrescadors i somnis d’una vida de cine per a tota la família. Però amb els anys tot això passa i deixem d’imaginar, de projectar, i vivim la vida preocupats pels maldecaps d’altres, oblidant-nos de viure la nostra. No sempre en traiem el profit que ens mereixem i que desitjàvem.
Segons les estadístiques cada dia som més les persones que arribem a edats avançades, però no sé si estem preparats per viure la nostra vellesa amb dignitat i llibertat gaudint de tots els reptes que ens havíem forjat. Amb el pas del temps, els canvis que es produeixen en el cos, les malalties, la dependència, la manca de comunitat, la pèrdua de persones properes i la disminució de recursos econòmics fan que la soledat esdevingui un obstacle més incòmode del que pensàvem. Evidentment, davant el pas de la vida temem perdre els drets, el poder econòmic i social, i són moltes les persones que afronten la jubilació amb incertesa.
Preparar-nos per a la vellesa no vol dir tenir por, sinó assumir-la com una etapa més de la vida. Això vol dir que ho hem de fer amb naturalitat aprofitant tot el que hem après al llarg dels anys. La saviesa que hem adquirit cal que sigui valorada en igualtat de condicions per poder estimar, crear i viure amb plenitud, contribuint a ajudar a la família i la societat en la mesura que cadascú en sigui capaç.
La discriminació que sovint pateix la gent gran no és només injusta, també empobreix la riquesa del teixit social del país. La vellesa és una etapa que forma part del cicle vital de nosaltres i ha de ser bella i engrescadora. Cal l’esforç de tots perquè això sigui possible.
És molt positiu veure com cada cop més municipis treballen per oferir programes de suport, com menjadors socials, acompanyaments voluntaris al cinema o al teatre, entre altres… Aquestes accions ajuden a combatre sentiments adversos i a recuperar la connexió social.
Tinc molt prop de la capçalera del llit un escrit que diu. “No et sàpiga greu fer-te gran Miquel. Moltes persones no han tingut la sort d’arribar a l’edat que tu tens. Així què —dona les gràcies per ser-hi i aprofita tots els bons moments que et proporciona aquesta meravellosa vida”.
Tots envellirem, però amb l’edat no s’acaba res. Sols es canvia de ritme…
El color del vidre
La pregunta no la solem fer per no ser titllats d’ignorants. Per què el vi blanc i el rosat es conserven en ampolles de vidre transparent mentre el vi negre té per norma anar sempre ficat amb ampolles de vidre verd? Molts diran que és un tema de tradició, però la darrera paraula la tenen els tècnics — no és sols qüestió d’estètica.
Els vins blancs i rosats, han de ser consumits el mateix any que s’han envasat per mantenir la seva qualitat, i es posen en vidre transparent per poder presumir dels seus colors més purs i nítids abans de servir-los. Els negres, per contra, necessitats de repòs per fer les fermentacions complementàries, sensibles a la llum i la calor, sempre es conservaven al celler, més fred i amb més foscor.
Així es varen crear els anomenats els vins més joves “criança, vins de reserva, grans reserves” i altres variants en funció de l’anyada o del procés de conservació. Perquè es veu que si el vi negre es comporta diferent del blanc, la cosa prové d’una molècula que duu sensible a la llum que li provoca la formació de gustos i aromes sovint desagradables. Per això hi ha qui diu que el vi negre és un vi educat, que ha de viure en ordre i tranquil·litat. Ara què, en el meu parer, també hi ha molts vins negres que no passen per tants equilibris, per això, ja no són el que eren.
Paciència!!
