El prometedor futbolista català de 17 anys disputa la seva segona temporada amb el club italià després del seu pas pel Deportivo Alavés.
Amb només disset anys, Iván López ja desperta l’admiració dels aficionats del futbol base europeu.
Nascut a Sant Fruitós de Bages, el jove jugador va començar a fer els primers tocs de pilota al CF Fruitosenc abans de passar per clubs com l’Espanyol i l’Alavés. Actualment milita a la Juventus de Torí, on viu la seva segona temporada i continua creixent dins d’una de les pedreres més exigents del continent.
Parlem amb ell sobre els seus inicis, els moments clau de la seva trajectòria i els aprenentatges que l’han portat fins on és avui.
Com recordes els teus primers passos al futbol a Sant Fruitós?
Recordo el meu any al Fruitosenc com un any de molta felicitat, on vaig tenir el primer contacte amb el futbol i vaig conèixer grans amics que m’acompanyen fins a l’actualitat.
Hi ha algun moment o persona que t’hagi marcat especialment en la teva formació com a jugador?
El moviment de l’Espanyol a l’Alavés va ser un xoc de realitat. Tot i ser molt jove, vaig adonar-me que ja era el moment de canviar el xip.
Quin va ser el moment clau que et va obrir les portes per arribar al futbol professional?
Diria que no va ser un moment exacte, però la temporada d’Infantil B a l’Espanyol vaig fer un canvi important i vaig començar a rebre molta més atenció que prèviament.
Què vas sentir el dia que et van dir que la Juventus volia comptar amb tu?
Vaig sentir una cosa molt difícil d’explicar. Diguéssim que una barreja entre il·lusió i sorpresa, però també molt d’orgull, ja que des del primer moment que vaig començar a jugar a futbol somiava amb una oportunitat així.
Com està sent l’experiència de jugar en un club tan històric i exigent com la Juventus?
Com tot, té el seu costat bo i el seu costat dolent, però fins ara puc dir que he viscut moments i experiències úniques, i que encara me’n queden moltes per viure en aquest club.
Quins valors o aprenentatges t’està aportant el futbol italià?
És un futbol diferent al futbol espanyol, més tàctic, però a nivell de persones i valors no canvia gaire.
Com és el teu dia a dia a Torí, dins i fora dels entrenaments?
La veritat és que no tinc gaire temps fora dels entrenaments, ja que passo tot el dia a la ciutat esportiva entre gimnàs, entrenaments i anàlisi de vídeos. Quan arribo a casa sopo i després vaig a descansar.
Hi ha algun company d’equip que t’hagi sorprès especialment, ja sigui per la seva qualitat o pel seu caràcter?
La veritat és que no puc dir-ne un en particular. És una passada el nivell tècnic dels jugadors en aquest club, del primer a l’últim. A nivell de caràcter, tinc molt bona relació amb tots, especialment amb els dos espanyols que també juguen amb mi.
Quins objectius personals et marques per aquesta temporada?
Encara és d’hora per posar-me res concret, però diria que donar el màxim cada dia i poder ajudar l’equip en cada partit amb les meves qualitats.
Com ha estat el procés d’adaptació a una nova ciutat, una nova llengua i una nova cultura?
La veritat, molt fàcil. L’italià és una llengua senzilla per a mi, ja que parlo català i espanyol, que són molt semblants. Al final, la ciutat i la cultura són molt similars a l’espanyola… però aquí es sopa massa d’hora!
Què és el més difícil d’estar lluny de casa en el teu dia a dia?
Amb el temps m’he acostumat a estar fora de casa. És la cinquena temporada que passo lluny de la família. Arriba un punt que t’hi acostumes, però sempre trobes a faltar una mica la família i els amics.
Et sents recolzat des de la distància?
Molt. Sense la meva gent, res d’això seria possible. L’afecte que em transmeten familiars i amics des de lluny, o quan venen a veure’m, no té preu. Els estaré sempre agraït.
Què és el que més trobes a faltar de Sant Fruitós?
Tot. És el millor poble del món i adoro cada cosa del poble.
Quan pots tornar a casa, què és el primer que t’agrada fer o amb qui t’agrada retrobar-te?
Sempre que arribo truco al Joan, al Mariano, al Joel… Són els meus millors amics, i m’encantaria algun dia poder estar amb ells en el dia a dia.
Quan tens uns dies lliures, què t’agrada fer per desconnectar del futbol?
Truco als amics, jugo a la Play… el típic. Els dies lliures hem de reposar bé, perquè durant la setmana portem un ritme de partits i entrenaments altíssim.
Com et veus d’aquí a uns anys? Tens algun somni futbolístic per complir?
Em veig al futbol professional, i com a somni diria debutar amb la selecció espanyola absoluta.
Quin consell donaries als joves futbolistes del poble que somien seguir les teves passes?
Si jo he pogut fer el que estic fent, ells també poden.
M’he criat sota el Cobert de la Màquina de Batre i sempre he sigut un nen normal de Sant Fruitós. La clau està en no tenir por dels reptes i sempre confiar en un mateix.
Si haguessis de definir la teva carrera fins ara amb una paraula o una frase, quina seria?
Redempció.
