El passat diumenge, dins de les sortides de Coneixement del Patrimoni de Sant Fruitós, organitzades per l’Ajuntament i amb la col·laboració de Posa’t en Marxa i el Col·lectiu de Recerca Històrica, una quarantena de persones va fer una sortida de coneixement per dues de les antigues parròquies que van formar el municipi de Sant Fruitós, Sant Genís de la Vall dels Horts i Sant Jaume d’Olzinelles.
Es van comentar la vil·la romana de La Feliua, situada en la carena que hi havia on ara hi ha el pont que travessa l’autopista on es va detectar un paviment molt ben fet de pedra i morter de calç típicament romà en el qual hi havia encaixada la base d’una premsa de vi, que es va portar al Museu de la Ciència i la Tècnica; els vestigis medievals, tres forats que de moment no se sap la seva utilitat que poden remuntar-se al període alt-medieval (s. IX-X); les tombes antropomòrfiques de Sant Genís, no se sap exactament de quan són, però per la forma es pot dir que són d’entre finals de l’època romana (segle V) i el segle VII; l’església de Sant Genís, documentada des de 1046 i segurament deixà de tenir culte durant el segle XIV, degut a la pesta negra. A continuació es va passar per la masia dels Casals i el grup va enfilar-se pel bosc dels Casals, un bosc brut, ple d’arbres caiguts, alguns mig podrits, que amb una petita espurna aviat no en quedaria res.
Passant pel Cementiri parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles es va arribar al jaciment medieval de la Torre Ximberga, jaciment recuperat per Albert Benet i Clarà, que el 1979 va començar a netejar i excavar la Torre amb la descoberta de tres habitacions i dues sitges. És un lloc documentat des de l’any 1020 fins el 1511 i sembla que més endavant seria el mas Gassià.
Es va continuar cap a Sant Jaume d’Olzinelles, església documentada des del S X, amb una capçalera preromànica, l’edifici és del S XII, amb pintures del s. XVIII. Des d’aquest mitjà de comunicació continuem reivindicant una actuació decidida per la seva salvació.
Es va passar per un pou prop d’Olzinelles i es va visitar una sínia on encara es pot veure el pou i el lloc on un animal feia voltar la roda per extreure’n l’aigua.
A la masia de Les Oliveres, una altra vegada a la parròquia de Sant Genís i documentada des del 1109, s’hi va observar el forn d’obra que funcionava per l’hivern, quan no hi havia gaire feina als camps. Aquí mateix es va observar una xemeneia, dins la casa, que és la d’una fassina on es destil·lava aiguardent, i al seu davant una torre corresponent a un molí de vent per pujar aigua fins al dipòsit d’aigua que està al costat.
També pertanyent a Les Oliveres, vàrem veure una altra sínia, de forma rodona i on la força motriu per portar l’aigua era de sang (animal donant voltes), fins al primer terç del segle passat que s’hi va instal·lar una bomba.
Prop d’aquesta sínia es va fer l’última parada en una barraca on encara hi ha un petit dipòsit on es feia el “caldo bordelès”, plaguicida que es feia servir contra el mildiu, fong de la vinya, barreja de sulfat de coure i calç apagada.
Aquesta caminada va coincidir amb les Jornades Europees de Patrimoni, que promouen el coneixement i la preservació del patrimoni cultural, i, efectivament, es va fer difusió de molt del patrimoni que tenim a Sant Fruitós.
