Aquesta designació reconeix el museu manresà com a referent nacional en la indústria cintaire i en el patrimoni vinculat al procés de l’aigua. També consolida el seu paper com a centre innovador en conservació, recerca i divulgació del patrimoni científic i tècnic.
Segons la Llei de museus, aquesta declaració implica la coordinació amb el MNACTEC, suport tècnic i econòmic, assessorament organitzatiu i suport en restauració i difusió patrimonial.
Amb aquesta incorporació, el MNACTEC ja compta amb vuit museus secció arreu de Catalunya: Capellades, Igualada, Palafrugell, Cercs, Castelló d’Empúries, Manlleu, Capdella i, ara, Manresa.
Un museu únic en el seu àmbit
El Museu de l’Aigua i el Tèxtil està ubicat dins d’antics dipòsits d’aigua del segle XIX. Conté dues col·leccions destacades: una sobre la Séquia de Manresa i l’altra sobre la indústria cintaire, que va tenir un paper clau en l’economia de la Catalunya Central durant la industrialització.
El museu forma part d’un conjunt patrimonial més ampli, amb espais com el Centre de l’Aigua de Can Font, l’Infoséquia, la Casa de la Culla i el canal de la Séquia, que ajuden a explicar la importància històrica i social de l’aigua.
El MNACTEC: una xarxa de museus tècnics
El MNACTEC és un dels tres museus nacionals de Catalunya i està ubicat a Terrassa, al Vapor Aymerich, Amat i Jover. Té com a missió divulgar els avenços científics i tecnològics i la seva aplicació industrial i social a Catalunya.
Amb aquesta nova adhesió, el museu manresà es consolida dins del Sistema Territorial del MNACTEC, format per 28 centres que expliquen la història de la industrialització al país.
