Recordem a la bona gent del poble que ja no hi son
Comencem aquest apartat on es vol recordar a persones del nostre poble, veïns, amics, coneguts, que han sigut bons veïns i bones persones i que segurament no se n’ha parlat mai, gaire, o gens però que sabem del cert que van ajudar a qui ho necessitava. I pensem que es mereixen el nostre record. Si algú vol aportar algun testimoni pot trucar o escriure al mòbil 695633108.
Avui comencem per la Rosa Clusellas Riera, que va traspassar el juny d’aquest any.
La “Rossita”, com se li deia popularment, era germana del Jordi. Els dos, forners de tota la vida, teníem un establiment al carrer Padró. Els seus pares van ser el Valentí i l’Elvira. El Valentí va ser molts anys batlle del poble i també li deien “el banquer” pel fet que deixava diners a tothom qui ho necessitava i no sempre li tornaven.
Els darrers anys de la Rossita i el Jordi els van passar a la Residencia Montblanc on van tenir cura de les seves necessitats.
I perquè recordem a la Rossita? Doncs, perquè va ser una família d’aquestes que se’n diu “bona gent”. D’aquestes persones que sense haver-hi uns Serveis Socials al poble com ara els entenem, exercien la solidaritat i la caritat cristiana ben entesa. Ara, tot es deriva als Serveis Socials del poble i a Càritas que, en poca o més mesura, intenten solucionar un problema.
La Rossita, quan va tancar la Fàbrica Nova, a Manresa, molts santfruitosencs es van quedar sense feina i diners i, també, sense crèdit. El Forn de pa de la Rossita i del Jordi sempre els van fiar i mai van reclamar res a ningú. Bondat que ja havien vist en l’exemple dels seus pares.
Molt pocs els van donar les gràcies però ara ho fem, en la distància i amb el nostre respecte.
Evangeli Lc 12,13-21 (Reflexió)
Compte amb l’avarícia!
Molt interessant l’Evangeli d’aquesta setmana que cal escoltar-lo amb molta atenció.
És enganyador per a qui el llegeix superficialment. És dolent ser ric? Doncs, No. Jesús sempre elogiarà als sagaços i prudents. Recordem la paràbola dels 10 talents.
El problema resideix en l’ànima ja que, moltes persones que a la millor han sigut creients, quan gaudeixen d’un cert nivell de riquesa ja consideren que no necessiten a Déu, es tornen avariciosos i només pensen en ells.
Quan la persona té pa, té plaers, seguretat social i temps lliure NO sent la necessitat de Déu, com tampoc creu en el dimoni, simplement es deixa anar i mira de mantenir el què té enlloc d’invertir-lo en fer el bé.
Per molt bons que puguem ser, per molts coses que haguem aconseguit amb el nostre esforç, res és suficient si seguim a la terra. La vida és un període curt de temps en el qual ens hem de guanyar l’Eternitat.
No ens confiem, no sabem ni el dia ni l’hora, aprofitem el temps que tenim per ser rectes, prudents i fer bones obres per guanyar-nos les portes del cel.
Però Déu li va dir: Neci, aquesta nit vénen a demanar-te la teva ànima; i el que has proveït, de qui serà? Així és el que fa per a si tresor, i no és ric envers Déu
Feliç setmana!
