Com i quan vas començar a involucrar-te en la Festa de l’Arròs?
El quan no el sé, perquè jo crec que des que vaig néixer. A casa sempre hem viscut la Festa de l’Arròs, ja que tota la vida s’ha fet. Així que podríem dir que sempre ha estat present a la meva vida. Ara bé, si parlem d’involucrar-me de debò, diria que va ser cap al 1995. Abans, com tothom, anava a donar un cop de mà al Bosquet o ajudava en petits detalls, però no estava dins la colla activament. Quan vaig tornar d’Alemanya, va ser quan em vaig implicar de ple.
Què et va motivar a assumir el paper de cap de colla?
Bé, va ser una cosa que va venir una mica sola. El meu pare havia estat cap de colla durant molts anys i ja començava a voler donar el relleu. No perquè estigués cansat de la festa en sí, sinó perquè havia passat molts anys al capdavant i era el moment de deixar pas a algú altre. I aquell algú vaig ser jo.
Tens algun record entranyable de les primeres festes en què vas participar?
No sabria dir-ne un en concret, perquè n’hi ha hagut molts al llarg dels anys. Cada festa té el seu moment especial. Però una de les coses més emotives és veure com arriba la gent al Bosquet, retrobar-te amb amics i coneguts, o veure persones que venen per primer cop i es sorprenen de tot el que fem. Quan algú et diu: “Ostres, no sabia que aquí fèieu això!”, et fa il·lusió. És una tradició que impacta a qui la descobreix per primera vegada.
Com ha influït la teva participació en la festa en la teva vida personal i professional?
A la meva vida personal, gairebé gens, perquè és una cosa amb la qual he crescut. No recordo una vida sense la Festa de l’Arròs. A nivell laboral, tampoc no ha suposat un gran canvi, perquè la meva feina ja està vinculada a la gastronomia. Així que, en certa manera, no és gaire diferent del que faig habitualment. No és una càrrega extra, sinó una extensió natural del que ja m’agrada fer.
Quins elements tradicionals s’han mantingut intactes al llarg dels anys?
Doncs mira, una de les coses que no ha canviat mai és la manera de servir l’arròs. Sempre s’ha fet amb parelles, homes cuinant i dones servint l’arròs a la pista. Aquesta ha estat una constant al llarg dels anys, almenys en el meu record. Potser la gent més gran recorda alguna cosa diferent, però des de la meva experiència, això no ha canviat mai.
Com és el procés de preparació de la festa i quan comencen els preparatius?
La preparació la tenim molt organitzada, així que no necessitem començar mesos abans. Normalment, ens reunim amb l’Ajuntament a principis d’any per parlar dels detalls i possibles canvis. Després, la colla ho anem comentant durant tot l’any per diferents canals, però els preparatius reals comencen només dues setmanes abans. Per exemple, aquest any, el dissabte 22 ja vam començar a fer una part de la feina, i aquest dissabte 1 de març acabarem la resta. No és com altres festes, com el Carnestoltes, que requereixen mesos de preparació, perquè els ingredients són frescos i no podem treballar-los amb tanta antelació.
Quanta gent participa activament en la preparació i el servei de l’arròs?
En total, som unes 50 persones entre cuiners, ajudants i servidors. A més, hi ha gent que, tot i no voler formar part oficialment de la colla, ve a ajudar de manera altruista. Així que en total, som unes 55 o 60 persones treballant activament, i et puc assegurar que no en sobra ningú!
Com es fomenta la participació de noves persones?
La veritat és que la majoria de gent ve per iniciativa pròpia. Antigament sí que preguntàvem a la gent si volien participar, però avui dia la festa té tanta tradició que la gent s’hi interessa sola. De tant en tant, algú em ve i em diu: “M’agradaria ajudar, però no vull estar dins la colla”, i evidentment, sempre són benvinguts.
Com es tria la parella homenatjada de cada any?
Normalment, es trien persones que han tingut un paper destacat dins la festa al llarg dels anys, ja sigui com a cuiners, com a servidors d’arròs o en qualsevol altra tasca. De vegades, si algú ha faltat recentment, es fa un reconeixement pòstum a la seva família.
Quins són els teus objectius a llarg termini com a cap de colla?
El meu objectiu és mantenir la festa viva i millorar-la en tot el que es pugui. Fa uns anys estava molt involucrat en la feina de cuina i no veia moltes coses, però ara que he delegat part de les tasques, m’adono de petits detalls que podem millorar. I al final, són aquestes petites coses les que fan gran la festa.
Com veus el futur de la Festa de l’Arròs? Hi ha relleu generacional?
Sí, i això és molt positiu. Quan jo era petit, la majoria de participants eren adults o gent gran, però en els darrers anys hem fomentat molt la participació dels nens. Ara tenim una colla infantil, i aquest any, per exemple, dos nois que abans estaven ajudant darrere les paelles passaran a cuinar davant del públic. Això vol dir que hi ha relleu generacional i que la festa té futur.
Hi ha plans per introduir novetats o canvis?
Sí, l’Ajuntament té algunes idees en ment, però els canvis s’han de fer a poc a poc per respectar l’essència de la festa. No canviaran les arrels de la celebració, però segur que hi haurà petites millores amb el temps.
Per formar part de la colla, cal fer algun tipus de prova o selecció?
No, no es fa cap prova, però tampoc podem acceptar tothom sense límits. Si fóssim 100 persones, no funcionaríem bé perquè no hi ha feina per a tants. És important que tothom que vingui es senti útil, perquè si no, l’any següent ja no voldrà tornar.
Els cuiners i els servidors reben alguna compensació econòmica?
No, ho fem de manera totalment altruista. Això sí, l’Ajuntament ens cobreix els esmorzars dels dies de preparació i el dinar del dia de la festa.
Quin paper juga l’Ajuntament en l’organització de la festa?
És essencial. A banda de pagar els ingredients, s’encarreguen de promocionar la festa, d’organitzar activitats complementàries i de mantenir viva la tradició.
Els dos dies previs, quins són els ingredients que es preparen i en quines quantitats?
El primer dissabte de preparatius, que és 15 dies abans de la festa, es netegen i envasen més de 300 kg de sèpia, ja que es conserva bé durant una setmana. En canvi, altres ingredients, com la ceba i el pebrot, es preparen el dissabte abans de la festa perquè no es facin malbé. Aquest dia es processen uns 300 kg de ceba, 75 kg de pebrot, 30-40 kg de tomàquet, 100 kg de musclos, 250 kg de costella de porc i 80 kg de conill. Tot es talla i es divideix en bosses ja pesades per a cada paella, de manera que el dia de la festa només cal abocar els ingredients a les paelles i cuinar. Aquest sistema permet una organització eficient i evita complicacions.
Per acabar, què diries a la gent perquè vingués a la Festa de l’Arròs?
Que vinguin amb la ment oberta i ganes de gaudir. És un dia molt especial per Sant Fruitós i segur que es sorprendran de la qualitat de l’arròs, tenint en compte que en fem per més de 3.000 persones!
Dani Casas / Laia Candaliga
