Premis Montpetit’ 22 5é – Les aventures del Max
Autor: Ian Moliné Guerrero – 5é EP
El Max era un gos que vivia en una granja, però tenia un problema: volia veure món com els llibres que li agradava llegir. El Max, cada dia anava a casa del seu amic el lloro a explicar-li els seus plans esbojarrats per veure món. El lloro sempre li deia:
- Max, mai m’escoltes! No és una bona idea. A més a més, com sobreviurem? Aquí l’amo ens dona el menjar. Vivim de luxe.
Però el Max continuava entossudit que volia veure el món.
Un dia, el seu amo va vendre la granja, i se’n va anar a viure a Barcelona. No se’n podia endur els animals, així que va deixar el Max i el lloro a la granja. El Max va decidir marxar a voltar pel món. El lloro no volia quedar-se sol, així que va anar amb el Max.
El Max primer va voler anar fins a Roma. Van agafar l’avió, però és clar, no podien anar amb els viatgers: no venen bitllets pels animals! Així que, es van colar a l’avió. Es van amagar a la bodega. En arribar a Itàlia Unit van baixar de l’avió i es van dirigir cap a la pizzeria més propera.
Al cuiner de la pizzeria li encantaven els animals, i els va donar unes pizzes. Pel camí, el Max i el lloro es van menjar una pizza i es van carregar les altres quatre a l’esquena. Van anar tirant per poder veure el Coliseu. Van pujar fins a dalt i tot! Bé, el Max es va quedar a sota perquè només el lloro podia volar. Quan va baixar, li va explicar que des d’allà es veia tot Roma. Van passar uns dies fantàstics a Roma i van decidir seguir el viatge.
Es van dirigir cap a Amèrica, més ben dit… a Mèxic. Amagats en un avió, es van menjar una altra d’aquelles boníssimes pizzes. Un cop van arribar a Mèxic, van conèixer un guia turístic, que es deia Roi. Els va dir que els guiaria per Mèxic, si a canvi li donaven la pizza que els quedava.
- Ho farem encantats!- Va dir el lloro.
Li van donar la pizza, i es van dirigir cap a la primera parada: l’hotel. En Roi els va explicar que per poder tenir plaça havien de pagar tres bitllets verds. Era la manera d’obtenir habitació per a un dia. El Max va treure dos bitllets verds de la bossa i el lloro, un. El Roi els va donar a la noia del taulell.
- Ara tindreu tot el que necessiteu només demanar-ho.- Va dir la noia.
El Max va demanar menjar per a gossos, i el lloro unes llavors.
L’endemà van anar a veure l’Oceà Pacífic. Mentre el Roi i el Max es banyaven, el lloro es bevia un coco. Quan van sortir de l’aigua, van anar a l’hotel a descansar.
L’endemà, es van acomiadar del Roi.
- Hauríem de tornar a casa perquè el nostre amo estarà preocupat.- Va dir el lloro.
El Max va fer cas el lloro, i van agafar un avió en direcció a Barcelona i d’allà un ferrocarril fins a Manresa i, un cop allà, van anar pel bosc.
Però a mig camí, un porc senglar els va prendre tot el menjar que els quedava.
Ells van continuar caminant i, més tard, van tornar a trobar el porc senglar.
Estava atrapat en una trampa.
- Ajudeu-me, si us plau!
- No, ens has robat tot el menjar. No t’ho perdonem.- Va dir el lloro.
Però el Max sentia pena i el va treure de la trampa. El porc senglar, agraït, els va portar fins al Puig per una drecera, ja que l’havien salvat.
Quan van veure la granja, van córrer i córrer. La trobaven a faltar.
Allà van trobar el seu amo, que s’havia cansat de la ciutat i havia tornat a la granja. Quan va veure el lloro i el Max, es va posar molt content, perquè pensava que mai més els tornaria a veure.
Al final, van quedar-se a la granja.
- Quina aventura que hem viscut, oi Max? Va dir el lloro.
- Mai oblidarem el que hem viscut.
Conte guanyador de 5è d’EP.
Autor: Ian Moliné Guerrero.