Racó de poesia

CAPVESPRE

El crepuscle ha envaït
a poc a poc la badia
i l’ha omplerta d’una
llum màgica, quasi divina.

El mar s’ha condormit
i les barques es troben com
somortes després del tràngol del migdia.
Un vol de gavines juganeres
ens evoca el cant dels amants.

Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l’embruix
dels misteris de la nit.
Hora de capvespre vora mar.

Hora de calma i de repòs,
d’aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia.

Quima Jaume

Descripció poètica d’un capvespre a Cadaqués on
la llum màgica, quasi divina, dona al relleu una
vitalitat perfecte. Sembla que l’autora, també a
l’últim tombant de la seva vida (el poema és de
1986), troba el repòs i la calma després de recordar
tot allò que s’ha perdut pel camí de la vida.

Pau i quietud en la mar; les barques reposen
després del treball diari; el Peni i els Bufadors,
turons a l’entorn del Cap d Creus, són testimonis
muts del paisatge i, fins i tot, les gavines, com
criatures juganeres, volen alegrement evocant el
dolç cant dels amants. Les ombres xineses dels
cims embruixen el misteri de la nit. Final de la
jornada, final de tot?

És l’hora del capvespre, hora de fer balanç de la
jornada, del que hem perdut pel camí i de retrobar-nos amb nosaltres mateixos

Cadaqués va estar durant segles molt aïllada de la
resta de Catalunya, era més fàcil arribar-hi per mar
que per terra, però la llum del principi del poema,
exuberant, màgica…, ha seduït sempre als artistes
plàstics.

Joaquima Jaume i Carbó (1934 – 1993) hi va
néixer i és punt de referència de bona part dels
seus poemes

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin