El vi i el cava

Per: Miquel Piug Foto: istock

He repassat el meu petit celleret i he constatat que després de tantes festes ha quedat gairebé buit. M’haig d’espavilar a refer el desgavell que s’hi ha produït. La vida sense el vi i el cava no és el mateix.
Encara que ningú dubta dels efectes poc recomanables del consum excessiu d’alcohol sobre la salut, cada vegada són més els comentaris científics que avisen dels efectes protectors del consum de vi o cava sobre l’organisme. Nombrosos estudis ens donen fe que existeix una relació entre el consum moderat d’aquests productes amb una reducció de la pressió arterial, de l’abreujament de risc de patir algun tipus de diabetis i és propici a l’augment del colesterol protector (HDL) i reducció del colesterol perjudicial (LDL). Se li atribueixen accions antioxidants i antiinflamatòries i segons diuen alguns entesos pot retardar l’aparició de l’arterioesclerosi.
El cava és un vi escumós que en tenir una doble fermentació i estar més temps en contacte amb els llevats li afegeix algunes característiques saludables addicionals a causa del seu alt contingut d’alguns polifenols; per aquest motiu es produeixen importants efectes protectors sobre el sistema cardiovascular. A part de reduir el grau d’estrès i fer disminuir l’ansietat, consumit amb moderació, és capaç d’enlairar el nostre estat d’ànim i fer-nos sentir gratament contents, fet que podria explicar el seu ús en la majoria de les celebracions. O sigui que jo, no sé ben bé si és cert que el cava i el vi ens poden ajudar a millorar els factors de risc vascular i reduir les possibilitats de patir una complicació no desitjada, però no em negareu que és molt convenient per millorar el nostre estat d’ànim, i això, és una recepta prou interessant com per deixar de banda les recomanacions dels metges.
La bota del racó
M’agraden els vins dolços per a postres i sobretaula — són com un llegat, un tresor dels nostres avantpassats. Formen part de la tradició gastronòmica catalana, encara que malauradament se’n va perdent el costum de prendre’n i sembla que se’ls vulgui arraconar. Els substitueixen xarrups, esnaps, i altres licors que tenen més graduació. Poca gent es decanta per un vi dolç malgrat que és una beguda boníssima i digestiva. Potser caldria un esforç comú per reubicar-les a les taules catalanes, tant a casa com a restaurants.
No crec que hi hagi cap comarca vinícola del país que no tingui un precedent en l’elaboració dels vins dolços. Mistela, vi ranci, vi de missa, moscatell. L’avi el dia que veremàvem, feia bullir most en una caldera d’aram per evaporar l’aigua i concentrar el màxim de sucre. Que feu avi? El vimblanc deia, o ximat, segons com li rotava.
A moltes cases teníem una bota del racó. Recordo cal Marones que en tenien una de petitona en un rebost fosc, mig amagada i tapada amb sacs que cuitaven com un petit tresor. Calia obrir una aixeta de fusta amb molta cura per evitar no vessar-ne ni una gota. Un rajolí negrós d’un licor extraordinari de bo que era, feia les nostres delícies quan se celebrava una festa especial. El Quim presumia que era un dels vins dolços millors del poble i solia estar al cas de no treure’n més del compte. Quines històries oi? No puc evitar pensar-hi sovint. Som supervivents que pensem en el nom de les coses que ens alegraven la vida i ens feien sentir gratament joiosos.

Recepta

Un còctel de cava molt especial:
Poseu en un got gran o copa quatre glaçons i dues rodanxes fines de taronja amb la pell.
Hi afegiu una cullerada sopera de Cointreau i una de rom. Aboqueu-hi cava.
Doneu un parell de toms amb suavitat, si us plau. I a gaudir-ne senyors!!!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin