Poema de Gabriel Ferrater

Autor: Gabriel Ferrater – Comentaris: Francesc Canellas –

Aniversari

Ja l’any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat.  El munt d’encenalls
se l’han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l’oblit, el drapaire mut.
L’una en farà curtes fogueres,
L’altra, caliu d’inquietud.

Gabriel Ferrater

El pas del temps

El poeta, a l’arribar als quaranta anys (la famosa crisis dels quaranta, o, potser avui es nota    més la dels cinquanta?) fa balanç: compara la vida amb una fusta simbòlica i invisible on algú (qui?)  va ribotant (ribot, eina tradicional dels fusters) i va traient encenalls (igual que un socialista espanyol va fer fa alguns anys amb la millora d’un Estatut d’Autonomia català, però això és una altra història). Aquests encenalls, retalls de la seva vida, van a parar a dues carboneres (lloc fosc, mig oblidat i brut, que recorda un món d’anys anteriors). En una, la de la memòria, com que és selectiva, guardem allò que ens interessa i per això menteix; només recordem una part de les coses passades, tant pel bé com pel mal; en l’altra, la del oblit, com que tot desapareix, és un drapaire mut.

El problema gran del “pas del temps” i gairebé tothom hi està d’acord, és que deixi de celebrar-se.

Gabriel Ferrater va superar la crisis dels quaranta, però poc abans de complir els cinquanta es va suïcidar (abril del 1972)

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin