Els ocells nidificants de Sant Fruitós.

Redacció 4 d'octubre de 2020

1037 Views

Per: Sergi Fernández Soto-Som Natura Pla de Bages.

Des que tinc consciència que m’han agradat els ocells. El detonant segurament va ser l’afició que compartia amb el meu germà en la recerca de nius. El joc era simple. A la primavera -època de nidificació de la majoria dels ocells europeus- anàvem als boscos del municipi per tal de trobar les espècies residents que vèiem cada dia o les aus migradores que acabaven d’arribar de l’Àfrica.

Cada espècie té un comportament diferent, una manera de fer el niu única. N’hi ha que el fan a terra, com la cogullada o l’enganyapastors. D’altres el fan en arbustos baixos amb quatre branquetes justes per aguantar els ous, com els tallarols. I d’altres utilitzen tot el seu enginy per construir autèntiques meravelles naturals com el cargolet o l’oriol.

A poc a poc, any rere any, esperava l’arribada de la primavera com un nen que espera el Pare Noel o els Reis Mags.

Però segurament va ser la trobada del primer niu de corriol petit -un ocell limícola de mida petita que fa el niu a terra- que va fer-me canviar de visió. Un maig del 2010, vam trobar quatre preciosos ous al terra. Els pares, en apropar-nos-hi, obriren una ala fent-se els ferits per intentar distreure’ns. Els anàvem a veure quasi a diari. Un dia vàrem trobar els ous esclafats per una persona. Es distingien les marques de les botes…Aquell dia vaig aprendre que era molest per als ocells alterar el seu comportament i envair el seu espai, el seu territori.

Conèixer per arribar a estimar. En comptes de perseguir nius a la primavera, gaudia observant-los durant tot l’any. Així és com vaig esdevenir un ornitòleg, i com va créixer la meva passió naturalista. Des d’aleshores han passat més de 10 anys, i sortir a mirar ocells per la comarca del Bages, sobretot als voltants de Sant Fruitós, continua sent el meu màxim plaer.