45 anys de l’arribada del telefòn automàtic a Sant Fruitós.

Redacció
Lectura de 4 min

Per: Jaume Gradia

- Anunci patrocinat -

El telèfon (del grec tēle, llunyà i phōnē, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s’usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n’hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.

Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d’àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure.

El 16 de desembre del 1877 es van fer les primeres proves telefòniques de la península Ibèrica entre dues sales de l’Escola Industrial de Barcelona.

El 20 d’abril de 1895 s’inaugurà la línia telefònica interurbana que unia Barcelona amb Saragossa i Madrid.
El 29 de maig de 1896 La Direcció General de Correus dictà una ordre que prohibia fer servir el català a les comunicacions interurbanes, però era abolida un mes després.
El 1914 Prat de la Riba dirigeix la Mancomunitat de Catalunya. Es vol portar el telèfon a tots els pobles de Catalunya.
En 1922, 405 poblacions catalanes estaven connectades a la xarxa telefònica.

El 13 de setembre de 1923 té lloc el cop d’estat de Primo de Rivera, que posà en suspens la Constitució, dissol el Parlament i implantà una dictadura d’ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris. La dictadura estronca l’obra de la Mancomunitat.

El 14 d’abril de 1931 es proclamà la Segona República espanyola. A Sant Fruitós guanyà les eleccions la candidatura d’ERC, que fa alcalde a Isidre Biosca Carol (de Cal Xamal). Reclama ràpidament el telèfon per a Sant Fruitós, que es posà en funcionament el 27 de juny de 1931.

L’oficina de telèfons s’ubicà a l’Hostal, carretera de Vic, 39. (Segons la Guia General de Catalunya, el responsable era Sebastià Creus). El municipi tenia aleshores 1.800 habitants. Anys més tard es traslladà a un pis del carrer Montserrat n.7 . Servei que era atès per la família del sastre Sanfeliu.

En el seu començament, la xarxa telefònica era totalment manual. Les trucades es realitzaven de la següent manera: L’usuari despenja el telèfon i fa anar la manovella que avisa a la central. L’operador/a respon per tal d’anotar el número de telèfon amb què es vol contactar segons: Si el número corresponent depèn de la mateixa central, aleshores la connexió es farà en ‘local’. Si no, l’operador o operadora truca a la central corresponent per tractar de fer l’enllaç amb la persona trucada. Una vegada la trucada s’ha connectat, es permet la comunicació entre les persones per part de les dues centrals.

No fou fins el 6 de juny de 1975, que Sant Fruitós va disposar d’una Central Automàtica que permetia tenir més abonats i comunicar-se amb la resta de la xarxa telefònica automàtica de l’estat espanyol, Andorra i sud de França. Aleshores Sant Fruitós tenia un centenar d’usuaris: empreses i particulars. De tenir el número de dues xifres, es passa a un de set (876.00.–). Anys més tard, el dia 4 d’abril de1998, quan tota la xarxa fou automàtica, si va afegir al número, el prefix provincial, per Barcelona el 93., Total nou xifres.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi