0 Shares 312 Views

34è Concurs de Contes Montpetit 2023 – Valeria Guerrero Paredes – 6é EP Escola Pla del Puig

18 d'agost de 2023
312 Views
Per: Valeria Guerrero Paredes – 6é EP Escola Pla del Puig / Il·lustracions: Clara Oliveres

Era un dia normal i corrent com cada dia, em vaig despertar a les nou del matí, vaig anar a l’escola, vaig tornar cap a les quatre i mitja a casa i vaig estar jugant a videojocs, com cada dia. De cop i volta, assegut al sofà de la sala d’estar, vaig escoltar una veu dolça que venia de la cuina.

 – Ajuda! Ajuda! Soc aquí, ajuda’m siusplau!

En aquell moment, jo ja no sabia si m’estava tornant boig, si la mare havia arribat del supermercat o si de veritat el que estava sentint era una veu que venia de la cuina. Per un moment, un calfred em va resseguir tot el cos, però ràpidament vaig respirar profundament vaig recolzar fermament els peus al terra i vaig decidir anar cap a la cuina per veure qui era la persona que estava parlant.

En la penombra de la posta de sol del dia, em vaig anar apropant a la cuina molt lentament, sense fer soroll per no ser vist. Cada vegada estava més i més a prop de cuina, i la veu cada vegada era més i més forta i clara, fins que vaig posar un peu dintre de la cuina i el que vaig veure em va deixar sense paraules. Era impressionant, era impossible, tot el que estava veient amb els meus propis ulls. Sobre la taula hi havia una ampolla d’aigua que no parava de moure’s d’un costat a l’altre pronunciant sempre una i una altra vegada les mateixes paraules:

-Ajuda! Ajuda! Soc aquí, ajuda’m siusplau !

 

Em vaig apropar cautelosament uns metres més a prop de l’ampolla i li vaig preguntar:

– Per què em demanes ajuda?

– Es que es volen desfer de mi, tinc moltes altres utilitats. No vull!– va exclamar.

– Però si ets una ampolla d’aigua! Ja no tens més utilitat!

– No veus que acabaré tirada al mig del mar contaminant tot l’ecosistema! M’has d’ajudar! – em va respondre l’ampolla d’aigua acostant-se una mica més cap a mi.

– No et queda aigua?- vaig insistir.

– Sí, és veritat, però aquesta tot just és la meva primera vida, i jo en puc tenir moltes més! – em respon l’ampolla d’aigua amb un to exhasperant de veu.

– Tu pots tenir més d’una vida? – li vaig preguntar estranyat mentre agafava una cadira del menjador i m’assei al seu costat per escoltar-la millor.

– Sí, així m’agrada, relaxa’t, posat còmode, que el que t’explicaré és llarg.

A partir d’aquell moment, l’ampolla d’aigua i jo vam estar moltes i moltes hores parlant. Em va explicar totes les utilitats que té una ampolla i, també, em va ensenyar totes les oportunitats que pot tenir ajudant a altres persones, com a mí.

L’ampolla d’aigua em va explicar que cada un dels seus materials serveix per crear nous objectes reciclats que podem utilitzar tots nosaltres. En primer lloc, em va comentar que un cop és tirada a un contenidor de reciclatge, el seu tap és reutilitzat en productes químics per netejar la casa i en bosses. Així que em va ensenyar que només amb un simple tap d’una ampolla es pot utilitzar per molts altres usos, en comptes d’acabar abandonat en les escombraries. A més a més, l’ampolla d’aigua em va explicar que amb l’etiqueta que l’envolta, es pot crear diferents pigments que s’utilitzen per fer joguines.  I finalment, em va ensenyar que amb el plàstic amb el que està fet es pot tornar a reciclar i ser utilitzat per una altra persona.

– I ara pots entendre la importància de reciclar per al medi ambient, per a les persones, pels animals, i pel planeta en general. – em va dir l’ampolla per acabar.

– No sabia que reciclar era tan important, però ara ja sé que les coses tenen més d’una utilitat i, que a vegades, amb una simple acció que és reciclar una ampolla d’aigua pots ajudar a moltes persones.

– Però jo no soc l’únic que necessita ajuda!– va continuar l’ampolla d’aigua. – Tinc molts amics que també necessiten la vostra ajuda, tinc molts amics que també necessiten ser reciclats per anar gastant vides i anar ajudant a la gent.

– I qui són aquests amics? – li vaig demanar jo.

– Les llaunes, el paper, els plats de plàstic… Tots ells i molts més necessiten ser reciclats correctament, perquè així tots puguem treballar per una món millor.

Vam estar tanta estona amb l’ampolla d’aigua parlant que no me’n vaig adonar i el sol ja començava a sortir il·luminant tota l’habitació. Em vaig quedar encantat mirant el color taronja del sol en tocar amb l’horitzó, i quan vaig tornar a centrar-me en l’ampolla em vaig adonar que aquesta ja no parlava, només es trobava quieta al mig de la taula sense moure’s.

Ja tornava a ser una ampolla normal i corrent. Així que abans d’anar a dormir, vaig decidir agafar l’ampolla d’aigua i tirar-la al pot de reciclatge.

Amb això, vaig aprendre  que cada objecte, per molt inútil que pugui semblar, pot tenir moltes utilitats. AIxí doncs, si tothom reciclés podríem ajudar a totes les persones i animals que viuen tots en el mateix planeta.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Joan Altimiras Queralt ha mort a l’edat de 89 anys.
195 views
195 views
Editorial 1678
474 views
474 views

Editorial 1678

Redacció - 1 de març de 2024
Les cròniques d’en Gregori Partagàs. Calçotades
440 views
440 views

Les cròniques d’en Gregori Partagàs. Calçotades

Galdric Sala - 29 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com