34è Concurs de Contes Montpetit 2023 – Martina Serra Huch – 4rt EP Escola Pla del Puig

Per: Martina Serra Huch – 4rt EP Escola Pla del Puig / Il·lustracions: Clara Oliveres

London

Era un dijous al matí, dia 23 de maig, i l’Olivia, una nena de 14 anys, s’estava esperant davant la porta de casa seva, esperant que, com cada matí, la seva millor amiga, la Violeta, la passes a buscar per anar juntes a l’institut. Aquella setmana, pero, estava a casa de la seva mare. I és que els seus pares estaven separats des de feia tres mesos. Així va ser: un dissabte, quan estava dinant, els seus pares li van donar la notícia. Ella no va dir res, es va quedar paralitzada, amb la boca oberta,literalment.
-Olivia?Olivia?-li va dir la seva mare.
– Estàs bé?-va seguir el seu pare.
-Deixeu-me en pau!-va exclamar i se’n va anar a la seva habitació.
-Hola!-Va cridar la Violeta,que estava palplantada davant seu.
-Hola,Vi!-li va contestar ella.
-Saps que no m’agrada que em diguis així.-Va dir en veu burlona.
-Anem tirant.
-Que nena,com et va? Estas més relaxada?
-Doncs no. Igual.
-I encara segueixes anant a parlar amb la teva tieta?
-No, ja no m’ajuda res, aquest és el problema.
-Ja, bueno…- va dir la seva amiga volent canviar de tema.
Quan van arribar a l’institut, allà hi havia l’Adrià,esperant a que arribessin.
-Tres minuts i deu segons tard!-va dir el nen amb to burleta.
-Va nen, deixa’t de brometes, que estas burleta des de…-es va mirar el rellotge.
A les 7:49.
-I’m happy, don’t worry, be happy… – Va començar a sonar la música que marcava que era hora d’entrar. Quan tots els nens i nenes estaven asseguts, la professora (Maria) va dir:
-Agafeu el llibre de ciències per la pàgina…48 i 49… Val, algú sap que passa quan…
I li va tornar a passar. Es va desconcentrar… I segur que penseu: A tothom li passa! Però a ella li passava des de que els seus pares estaven separats. Ella era molt estudiosa, pero, per no concentrar-se, treia suficients (inclús algun suspès).Sort que tenia a l’Adrià i a la Violeta.
-Ei, ei, Oliva! – li va xiuxiuejar al costat de l’orella.
-Hello? Hi ha algú? – va dir l’Adrià mentre li passava la mà per davant. Però l’Olivia estava en els seus pensaments. Fins que va sonar l’alarma.-Pi,pi,pi!!!
-Al pati xatos i xates.-Va dir la professora.
-Una altra vegada els pensaments?-Va dir la Violeta.
-Una altra vegada – va sospirar l’Olivia.

Ballet

Els 3 amics van anar el pati i es van assentar a l’escala on sempre anaven.
-Que bo!-va cridar l’Adrià,mentres feia una mossegada al seu entrepà de pavo i formatge.
-Que dius! Mira, les meves maduixes són més bones! – va dir la Violeta.- I tu què portes Olivia?
-Jo,…no ho sé… No tinc gana.-Va dir amb mala gana.
-Això ja no pot durar més!-Va dir la Violeta.-No ets tu Olivia!
-Ja ho sé.-va dir amb un fil de veu, i els dos amics la van abraçar. L’Adrià,va treure el seu mòbil: de perfil tenia un cigne blanc.
-Ei Olivia, no et recorda a res? – li va preguntar.
-Ballet.-Va ser l’únic que va dir.
-Podries tornar a ballar, quan ho feies et relaxava.
-Mmmmm…Ho provaré. M’agradava molt ballar ballet – va fer una rialla – deia que algun dia seria una gran ballarina!
-Doncs pots fer-ho.
Ella va assentir, i va recordar que al garatge, tenia una petita habitació, amb una barra i terra de parquet. Allà, ella practicava quan era petita.
-Ei, us apunteu a jugar a bàsquet? Fem un partit i ens falten 3 persones – va dir el Cesc, un company de classe.
-Ok, per provar…-va dir l’Adrià.
-Que? o volem nenes aquí – va dir en Ramon.
-Ja, però no em quedava altre opció – va dir el Cesc.
-Perdona? Som molt més que nenes! Nosaltres no ens movem d’aquí! – va dir la Violeta.
-Val…Tu Violeta, a l’equip verd, vosaltres dos, al taronja.
-Val… Que comen-ci.
10 minuts després
Va acabar el partit.
-Hem guanyat! – va exclamar la Violeta.
-I gràcies a tu!!!-van dir-li els companys del seu equip.
-Gràcies…
-La sort de principiant! – van dir, envejosos, el Cesc i el Ramon.
-Molt bé,Vi!!! – li va dir l’Olivia.
-Sí, jo no n’he fet ni una!!!-Va dir l’Adrià.
Al migdia, quan se’n van anar tots a casa, la Violeta li va dir a la seva mare:
-Vull fer bàsquet.

El festival

Era una tarda de pluja i, l’Olivia va anar al seu garatge. Va posar la cama a la barra i va posar música (Allà vaig aprendre…) i va començar a ballar.
-Primera de braços, segona, tercera…
Quan va acabar, es va assentar a terra, va sospirar i va susurrar: -Millor
De cop,va començar a sentir algú aplaudint.
-Què…?-va dir girant el cap.
-Ho has fet molt bé, filla – va dir la seva mare.
-Mama!!!
-T’apuntaré a classes!
-Què, pero no estic preparada!
-Sí que ho estàs!!! Ets forta! SOM FORTES!
-Val…-va dir l’Olivia una mica avergonyida mentres la seva mare li passava la mà per l’esquena.
6 mesos després
-Mama, farem un festival! – va dir l’Olivia emocionada.
-I de què feu?
-D’italianes!!!
-Que guai!-va dir la mare, i va agafar el mòbil. – Vaig a agafar una entrada per venir-te a veure!!!-I se’n va anar.
-Una?-Va estar tot el dia pensant.
-Va,correu,que sortiu! – va dir la professora.
Van sortir corrents, i quan estava ballant, es va adonar que els seus pares hi eren. Per molt que estiguessin separats, s’estimaven igualment.