0 Shares 350 Views

34è Concurs de Contes Montpetit 2023 – Dídac González Parra – 6é EP Escola Paidos

19 d'agost de 2023
350 Views
Per: Dídac González Parra – 6é EP Escola Paidos / Il·lustracions: Clara Oliveres

El Dídac era un noi que estimava molt els animals.

Sempre que podia anava al refugi a passejar gossos i fer-los els dies una mica més agradables.

Un dia, mentre era allà, va veure com arribava un habitant nou.

Estava molt prim i espantat.

Aquella nit el Dídac no va poder dormir i va decidir que l’endemà hi tornaria per coneixe’l. Així ho va fer, es va llevar d’hora i cap al refugi! Aquell gosset semblava trist, feia cara de no entendre perquè l’havien tacat allà.
El Dídac poc a poc es va anar guanyant la seva confiança fins que li va posar el collaret i se’l va endur a passejar.

Van fer una bona caminada, fins a un Gorg. Allà, el Dídac el va raspallar i li va donar coses delicioses que portava a la motxilla. A l’Ausi, que així es deia el gosset, li va canviar la mirada aquell dia. Va sentir que per fi algú es preocupava per ell. Va tenir el seu primer amic. El Dídac somniava en el dia què l’Ausi fos adoptat i pogués sortir d’aquella gàbia per sempre. Fins que un dia va arribar l’esperada notícia:-Dídac! Una família d’Alemanya vol adoptar l’Ausi! Li van dir. La primera reacció del Dídac va ser de gran alegria, tot i que poc a poc es va començar a posar trist perquè no tornaria a veure el seu amic. El Dídac es va acomiadar de l’Ausi en un dia en el que el cel era gris i les gotes de pluja es barrejaven amb les seves llàgrimes.

Una furgoneta va carregar l’Ausi junt amb altres gossos en direcció a Alemanya.

El Dídac va tornar a casa molt moix. L’ausi va començar un llarg viatge cap a un país molt diferent i desconegut. De nou estava espantat. Després de moltes hores de viatge per fi la furgoneta es va aturar.

Van començar a venir persones a buscar els gossos. Una dona amb una veu molt dolça va dir unes paraules que l’Ausi no entenia, però que sonaven molt bé. Aquesta, aquesta! Segur que és la meva nova família! Va pensar. Quan de sobte va notar una tibada del seu collaret. Es va girar espantat i va veure un home molt alt i gros que se-l’emportava. L’Ausi va començar a tremolar, s’assemblava al seu antic amo caçador.

Quan van arribar a la seva nova casa l’home el va lligar a fora.

Només tenia un plat d’aigua i una caseta al pati.

-Oh no, quin fred! Va pensar l’Ausi mentre tremolava com una fulla.

Aquella nit l’Ausi va decidir que havia de fugir d’allà. Va començar a tivar i tivar fins que es va desfer d’aquell collaret. Va començar a córrer sense saver on anava. L’amo el va veure fugint i va sortir darrere seu cridant molt enfadat.

L’ausi corria fins que va veure un tren que començava a arrancar i va fer un salt enorme com a bon llebrer que era. En aquell tren hi viatjava una família alemanya molt agradable que li va oferir aigua i un menjar que n’hi deien Wurst o alguna cosa semblant, l’Ausi només sabia que allò era deliciós!! Després de tota la nit en tren van arribar a un lloc on es va aturar i tothom va començar a baixar. Era el sud de França! Va tornar a empendre el seu camí a peu. De sobte va veure una imatge que li resuntava familiar. En un vaixell hi havia una foto de la Sagrada Família, com la que hi havia al refugi!! No s’ho va pensar dues vegades i va saltar dins del vaixell, va pensar:-Arribaré al refugi i tornaré a veure al meu amic. El trobo a faltar.

Dins del baixell hi havia un espai molt gran, d’on sortia una olor boníssima! Una nena el va veure i li va donar un platet amb una cosa molt bona que es deia “Raclette”. L’Ausi tenia tanta gana que ni va mastegar. Va passar tota la nit navegant, molt marejat, d’un cantó a l’altre del vaixell. Però una senyora gran molt amable li va fer un llit amb la seva maleta i una manta. Per fi el vaixell va arribar a Barcelona. L’Ausi li va fer una llepadeta a la senyora per agraïr-li el tracte i va sortir corrent a tot gas. Va caminar fins arribar a una carretera. Estava cansat. No savia on anar. Es va asseure al costat de la carretera i es va quedar adormit tot enroscat. De sobte va trobar una mà que l’acaronava. Un camioner havia parat. Es veia bona persona i l’Ausi es va deixar agafar. -Potser em portarà al refugi! Va pensar- El lector de microtxip d’un veterinari va dir que el gosset estava registrat a un refugi i el camioner el va portar allà. Quan van entrar al camí del refugi l’Ausi va fer un salt i va sortir del camió, desapareixent entre els arbustos. El matí següent el Dídac va anar a passejar gossos com sempre, però quan va anar al cotxe per tornar a casa, de sobte es va veure al terra amb dues potes al pit i la cara plena de llepades. No es van tornar a separar mai més.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Joan Altimiras Queralt ha mort a l’edat de 89 anys.
200 views
200 views
Editorial 1678
478 views
478 views

Editorial 1678

Redacció - 1 de març de 2024
Les cròniques d’en Gregori Partagàs. Calçotades
441 views
441 views

Les cròniques d’en Gregori Partagàs. Calçotades

Galdric Sala - 29 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com