Per: Institut Gerbert d’Aurillac
Com dèiem fa 15 dies en aquestes mateixes pàgines, després de la llarga etapa de confinament, es pot dir que el curs 2020-2021 ha començat, d’una banda, amb molta il·lusió i, de l’altra, amb respecte i fins i tot por.
Quan el divendres 13 de març ens vèiem obligats a tancar l’institut, semblava que hauríem de tenir com unes breus vacances “extres” al bell mig de la part del curs en què es concentra més feina acadèmica. La realitat, però, ens va capgirar la situació. Sense saber massa cap a on tirar, ens vam haver d’adaptar a la nova situació i ràpidament ens vam reinventar una relació en què cada part assumia nous reptes: les famílies, també confinades, es convertien en els “professors de repàs” dels seus fills, alhora que moltes mares i pares havien de teletreballar i, per tant, compartir equipaments i connexions amb els fills; els alumnes començaven una experiència d’ensenyament virtual sense poder contactar presencialment ni amb els companys ni amb els professors i sense poder sortir al carrer; finalment, el professorat començava una tasca important d’impartir la docència a distància que l’obligava a actualitzar-se tecnològicament en un temps de rècord.
Tot plegat, va servir sobretot per mantenir el servei d’ensenyament enmig de la crisi social més profunda dels darrers anys, que han estat prou moguts per les diverses causes polítiques i econòmiques que tothom coneix.
Enguany, comença el segon curs de la COVID, el que més interrogants i incertesa planteja. Ara bé, si no sabem com evolucionarà la pandèmia ni com reaccionaran les autoritats sanitàries i educatives, sí que podem destacar unes quantes certeses.
En primer lloc, el fet d’haver pogut començar el curs i que haguem arribat a la tercera setmana pràcticament a ple funcionament ja és un petit miracle a valorar. Cada dia rebem notícies de membres de la nostra comunitat, alumnes, professors o familiars que estan en procés de fer-se una prova PCR i que no poden assistir amb normalitat al centre. Com és estadísticament normal, en qualsevol moment alguna d’aquestes analítiques donarà un resultat positiu i ens haurem de plantejar, a les ordres de l’autoritat sanitària, si ens tanquen un grup de classe.
Però, en segon lloc, cal dir que estem preparats. Durant un llarg estiu en el que hem fet poques vacances, hem elaborat un Pla d’obertura en el que es contemplen les mesures higièniques i sanitàries que han de contribuir a aturar el virus i a mantenir actiu el servei d’ensenyament a l’institut. A més de les prescriptives neteges de mans, manteniment de la distància social i presa de temperatura a totes les persones que entren a l’institut, s’ha dissenyat un horari específic per evitar la barreja de grups estables de convivència. Tot plegat, ha convertit el centre en un lloc força segur des del punt de vista sanitari. La responsabilitat que estan demostrant la immensa majoria de les famílies ajudarà també, sens dubte, a limitar la propagació d’una de les epidèmies més contagioses de la història de la humanitat.
També tenim preparat un Pla de contingència per al possible tancament d’alguns grups classe, en el que es contempla el seguiment dels ensenyaments i de l’alumnat per via telemàtica. A més, a diferència del curs passat, es mantindrà la continuïtat de l’avaluació dels coneixements.
Finalment, no es pot dir que la docència es faci amb la “normalitat” dels cursos anteriors: hem hagut de limitar moltes de les activitats que caracteritzen el nostre centre i que els lectors del Montpeità coneixen prou bé dels darrers anys. De moment, no hi haurà viatges internacionals, tampoc ens visitaran els alumnes d’altres països que ja tenien programada la visita a Sant Fruitós. La major part de les xerrades i activitats previstes en l’extens Pla d’Acció Tutorial es faran de manera telemàtica, sense barrejar els diferents grups estables.
Enguany, però, els dos objectius principals són l’adaptació de la nostra activitat educativa a la crisi sanitària i la superació de l’emergència educativa en què s’ha vist immersa la societat a causa de la pandèmia.
Malgrat tot, i amb tota la il·lusió del món, donem la benvinguda a aquest nou curs escolar que, per primera vegada en molts anys, trobem més necessari que mai per a tots els i les alumnes de Sant Fruitós i d’altres localitats que es formen en els nostres centres. Esperem tenir sort i que tot continuï almenys de la mateixa manera que ha començat. Per manca dels nostres esforços no quedarem.
Peu de foto:
Imatge aèria de l’institut