0 Shares 567 Views

1.760 anys del martiri de Sant Fruitós a l’amfiteatre de Tarragona.

18 de gener de 2019
567 Views

LA HISTÒRIA
La història del bisbe Fructuós o Fruitós, es remunta a la segona meitat del segle III. Les seves Actes Martirials expliquen que, el diumenge 16 de gener de l’any 259, sota la persecució de l’emperador Valerià, el governador de la província Tarraconense ordenà l’empresonament del bisbe de la ciutat, Fructuós, i dels seus dos diaques, Auguri i Eulogi. A la presó foren visitats i assistits per la comunitat cristiana. També en la mateixa presó batejà un catecumen anomenat Rogacià. Després de sis dies de presó, el 21 de gener, divendres, els màrtirs foren conduïts en presència del governador Emilià per a ser jutjats. En un judici ràpid i inflexible el bisbe i els diaques foren condemnats a morir cremats vius a l’amfiteatre de la ciutat per no voler renegar del Déu que veneraven. La comunitat cristiana acompanyà els màrtirs al suplici mentre que molts pagans també planyeren el destí dels tres cristians.
LA LLEGENDA
A l’arena de l’amfiteatre, cap al segle V, es construí una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós. Amb l’arribada dels sarraïns a la península Ibèrica, el 711, i davant la poca resistència de les oligarquies visigodes dividides, -segurament l’any 714 Tarragona ja era musulmana-, el bisbe Pròsper decidí traslladar les restes dels màrtirs a Itàlia. També hi ha la possibilitat que passessin per Còrsega, així s’explicaria la presència del culte de sant Fruitós a aquesta illa. El temor de que Roma també caigués en mans infidels, segurament, va fer que Pròsper desembarqués a la Ligúria italiana. Aquí comença la llegenda: el bisbe Fructuós es va aparèixer en un somni als portadors, i els va mostrar el lloc de la costa de Ligúria, on les seves restes havien de ser enterrades. El lloc en qüestió el reconeixerien per tres signes: un ferotge drac, una cova i una font d’aigua clara. Els monjos, dirigits per un àngel van arribar a les roques de Capodimonte, on hi havia el drac, el qual va ser destruït per l’àngel, i també allà van trobar els altres dos signes. Vera és la font anunciada pel bisbe en el somni, coneguda i detallada en totes les cartes dels mariners, un valuós punt de subministrament d’aigua dolça. També és veritable la “fama” del drac, llegenda comú entre els mariners, potser avivada per ells mateixos per protegir-se la font dels forans. En aquest indret és on es bastiria l’abadia de San Fruttuoso di Capodimonte. Aquí sant Pròsper trobaria la mort, i foren el seus deixebles, i els descendents d’aquests que, a mesura que els cristians anaven recuperant els territoris ocupats, feren el camí de retorn cap a Catalunya, i així l’any 780 ja tenim documentat el monestir de la Vall de la Santa Creu, a l’Empordà. Seguint amb la llegenda, quan les relíquies van fer estada a la Sagrera de prop del Riu d’Or, -el que més tard seria Sant Fruitós-, tots els portadors, suposem que com a màxim deurien ser un parell de famílies, o potser quatre o cinc monjos, van agafar una malaltia, morint-se tots i quedant les relíquies a la vila.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com