Text: Xavier Gonzàlez-Costa – Il.lustració: Bet Calderer –
N’estava tipa!
Tipa de la seva indolència, de la seva despreocupació i del seu sarcasme. Tipa!
Tipa de la seva apatia emocional, de la seva apatia sexual i de les contínues brometes al·lusives a les meves formes cada cop més amples i arrodonides. Fins al capdamunt!
Era l’home més simpàtic del poble, tothom hi reia molt i sempre m’havia de sentir allò de què viure amb ell devia ser una festa continuada.
Una festa??? Mai s’agafava res seriosament i sempre havia de passar jo al davant de tot i treure les castanyes del foc si anaven mal dades. No podia més, i les seves evasives ocurrents, i recurrents, així com les seves conyetes sobre les meves corbes desbordades, potser ingènues, però enverinades, ja no em feien puta gràcia.
Per això, per fer-lo reaccionar d’una vegada, esperançada d’obtenir d’ell una resposta a l’altura de les circumstàncies, el vaig amenaçar amb què un dia marxaria de casa i l’abandonaria… I ell va contestar que, si ho feia, segur que deixaria un buit molt gran.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
