Fa uns dies voltava per l’Arc de Triomf de Barcelona, quan vaig veure que els llums de Nadal ja estaven col·locats. En primer lloc, vaig pensar, van d’hora, però quan em vaig fixar en les formes vaig al·lucinar del tot.
Perquè les formes dels llums de Nadal d’aquella zona del barri de Ciutat Vella, són inspirades en el manga i la comunitat xinesa.
Certament que tinc clar que tota aquella zona la comunitat xinesa, així com algunes botigues de manga, còmics i cultura K-pop hi són ben presents, de fet, fa dos mesos, jo mateix, vaig comprar un Idèfix el gos a mida real de l’Astèrix i Obèlix, en sens dubte, una de les millors botigues del gènere com Norma Còmics.
Dit això, em trobo que aquest passat divendres, voltant per Manresa, vaig veure un arbre de Nadal envoltat de ratpenats, calaveres i carabasses, tot fent veure un Halloween & Nadal, perdoneu, però lleig de collons!
Per rematar la feina, miro amb certa incredulitat com es barregen últimament en moltes festes tradicionals a Catalunya conceptes estranys amb la Castanyada.
Segurament és que no estic al dia i potser veurem com menjarem gall d’indi per Sant Esteve com si fóssim als Estats Units en el seu dia d’Acció de Gràcies, perquè és més bonic que no una bona escudella i uns canelons, això per no dir els pessebres vivents, que potser millor en moviment, amb música i amb figures com el Mickey Mouse com a protagonista que així atraurem a tota la canalla.
Perquè la pregunta que em faig és: s’han d’introduir petits canvis a les nostres tradicions més arrelades per adequar-les als nous temps?, sens dubte!, però quan aquests canvis signifiquen perdre el sentit en temps i forma a nivell històric i cultural, tot plegat comença a ser un sense sentit i queda molt clar que perdre les nostres tradicions és perdre el país.
Per altra banda, hem de ser oberts de mires, i organitzar de forma original d’altres activitats que venen de fora? Sí, oí i tant!
L’exemple més clar és el Festival d’Octubre “Oktoberfest” que ens han organitzat aquest cap de setmana l’Associació Cavalcada de Reis. Que jo aprofito aquesta tribuna per felicitar-los a tots per l’organització.
Doncs això, cervesa, frankfurt, bratwurts, xucrut, bretzels i ornamentació alemanya, fantàstic!
Perquè segurament no hauria tingut gens de gràcia una Festa d’octubre a on el plat principal fos el capipota, maridat amb un bon raig de ratafia i la col·laboració especial de la cobla la Principal de la Bisbal com a plat fort musical de la nit.
Finalment, no perdem de vista, que barrejar les nostres tradicions fent un poti-poti estrany, per modes que venen de fora o fan més gràcia, crec que és un error i ens empobreix culturalment el país.
