Els “Therians” són una subcultura de persones que se senten identificades amb alguna espècie animal i que adopten d’alguna forma, la seva manera de fer o caminar.
Alguns es desplacen fins i tot a quatre potes i porten orelles, cues d’animals i pèl, entre d’altres.
El terme “Therians” fa referència a la metamorfosi de l’home en animal i s’ha popularitzat a través de les xarxes socials.
De fet, aquest passat cap de setmana hi va haver una trobada d’aquest fenomen a l’Arc de Triomf de Barcelona que va acollir més de 3.000 persones. La trobada va acabar amb els antiavalots de la policia dispersant la multitud, enfrontaments, destrosses i diversos detinguts.
No és que els “Therians” trinxessin res, perquè com comenten les cròniques periodístiques, poques persones van acudir a practicar aquesta subcultura, sinó que a causa dels curiosos i els de “sempre”, tot plegat va acabar molt malament.
Faig aquest resum perquè entengueu del què vaig a parlar, fins i tot reconec que em serveix a mi com a teràpia per entendre quelcom del qual no en soc partidari, de fet, no entenc i no m’entra al cap com algú es pot senti rata, gat o cocodril.
Vaja, potser sí que ho entenc si fem servir aquella dita catalana i que tant m’agrada: qui no té feina el gat pentina.
Crec sincerament, i espero que si algú em llegeix que es creu un animal no s’enfadi, que tota aquesta moda exemplifica que la societat va farta de tot, va tan plena i té tant de tot en un minut i a l’instant, que necessita sentir-se viva fent qualsevol cosa, per molt rara i estrambòtica que sembli.
I penso que és trist, que algú per sentir-se bé, hagi de transformar-se i perdre tota la seva identitat com a persona, com a humà, fent-se passar per animal.
Vagi per endavant, que respecto qualsevol forma d’entendre la vida, soc el primer que m’importa molt poc el que faci la gent, sempre que respectin la convivència, cultura, costums, entre d’altres, però, vaja, reconec que els “Therians” m’han sobrepassat a l’hora d’entendre quins són els mínims i fins a on es pot arribar.
Cert també, que m’agradaria saber fins a on arriba aquest fenomen, són molts?, diuen que no, que són una minoria dins d’una altra minoria i que els mitjans de comunicació i les xarxes han amplificat i donat categoria a quelcom que és del tot residual i amb molt pocs seguidors.
Recupero finalment el que comentava l’Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria, que va dir una vegada a RAC1 una frase premonitòria: “Anem cap al col·lapse perquè som una espècie imbècil” per afegir “o evolucionem o palmem”.
Veurem què ens proporciona el futur. Però la pregunta final és evolucionem cap als animals? Els Therians tenen raó?
Ho deixo a l’aire. Continuarà.
