Records de piscines

S’acaba l’estiu, aquella època de l’any durant la qual et permets algunes llicències per mil i un motius: perquè el temps ho fa possible, o perquè tots plegats ens relaxem una mica, estiguem de vacances o no. Doncs això, ara que s’acaba l’estiu i que ha començat el nou curs escolar li deia al fill gran que haurem de deixar la piscina per l’any vinent, per l’estiu vinent. De cop i volta em va etzibar: tu de petit també anaves a la piscina? És clar que hi anava. Però com que ja fa molt temps que vaig ser petit, em va fer rumiar i pensar com era aleshores. Per a qui no ho sàpiga, us ho explico, i qui ho hagi viscut, podrà fer memòria, recordar i, si li ve de gust, somriure.
Quan era petit, li vaig explicar al fill, a Sant Fruitós no hi havia piscines. Com és lògic, ho va trobar estrany perquè, quin poble no té piscina avui en dia? Doncs a Sant Fruitós no. Els qui ens volíem remullar i fer-nos passar la calor havíem d’anar o bé a Torroella de Baix, on sí que n’hi havia. Agafàvem l’autobús del Navarcles (no l’autobús de Navarcles, sinó el del Navarcles, o bé el Descals) i ens hi arribàvem. Amb una mica de sort, el pare o mare d’algú ens hi duia. També anàvem a Les Brucardes, on pagant entrada et deixaven entrar a la piscina de la urbanització. El problema aquí és que no hi havia autobusos. Tocava anar-hi a peu. Cap problema. Es feia. Amb l’esperança que passés algun veí conegut de les mateixes Brucardes que ens parés. Passava sovint, però no sempre. En la majoria de casos pujaves i baixaves a peu. Però pagava la pena perquè si anaves acompanyat el trajecte formava part, també, de l’aventura estiuenca. Ara mateix no sé si jo deixaria anar el meu fill a peu a Les Brucardes per anar a la piscina. Possiblement aniria amb cotxe.
Si ho recordeu, Navarcles va ser el primer poble de la vora que va tenir unes piscines municipals. A més a més, unes senyores piscines. Tothom sap que aleshores hi havia certa rivalitat entre Sant Fruitós i Navarcles, però malgrat això la gent d’aquí anava al poble del costat a banyar-se. I això va durar anys fins que no recordo quan es van inaugurar les piscines de Sant Fruitós. Maques, també.
Aquest era l’estiu amb piscines de quan era petit. A aquestes alçades de la història, però, el fill ja no escoltava. Ho devia trobar tot massa estrany.