Cobert de la Màquina de Batre

Cobert de la Màquina de Batre (Plaça Onze de setembre): Construït a mitjans del segle XX pel Sindicat Agrícola de Sant Fruitós amb la finalitat de destinar aquest espai a batre cereals. El sindicat de pagesos disposava d’una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l’ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d’un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Aquest edifici, va ser aixecat a finals de la dècada del 1940, i més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general. El 2004 va ser restaurada incorporant-lo com a BCIL.

Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l’ espai cobert resta limitat al cantó N-E de l’edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L’espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l’espai rectangular que delimiten les arcades s’estén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de “soletip”, Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s’unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades.

Aquest cobert es tracta sens dubte d’una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l’estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.

La darrera rehabilitació, duta a terme el 2017, ha estat efectuada per l’arquitecta Olga Correa Sala. La intervenció ha preservat el caràcter singular de l’edificació, tant pel que fa a la forma i estructura com a l’ús de materials, essencialment ceràmics. S’ha extret i substituït la coberta original, impermeabilitzant-la i recobrint-la amb una capa metàl·lica de zenc, i s’han reparat puntualment les biguetes, que en general es conservaven en bon estat, tal com els arcs estructurals. L’espai rehabilitat, conjuntament amb la plaça que l’envolta, que ha estat urbanitzada en una altra intervenció, es destina a usos lúdics oberts al públic (exposicions, espectacles, mercats…). La rehabilitació, inaugurada el 2 d’abril de 2017, obtingué a finals de 2017 el Premi Bonaplata de Rehabilitació en la categoria de Béns Immobles.