A casa meva tinc un bagul, també conegut com a “mundo”, ple de roba d’hivern. L’any passat, quan va arribar la primavera i hi vaig voler endreçar la roba gruixuda, resulta que estava ple de roba que encara no havia fet servir en tota la temporada.
El mateix em passa amb l’armari d’estiu, i si fem cas d’allò que diuen —que si una peça de roba fa dos anys que no la utilitzem ja ens en podem desprendre—, vol dir que hauria de llençar sense compassió (qui diu llençar diu portar-la a Càritas, al Rober, dipositar-la en el contenidor escaient o bé intentar vendre-la a la meva paradeta de segona mà) més de les dues terceres parts de les meves peces de vestir i calçar.
Malgrat que tot això vol dir que no em cal cap parell de sabates ni cap bossa de mà, ni cap peça de roba de vestir, la setmana passada no vaig poder resistir la temptació d’anar de rebaixes a una capital de comarca de la Catalunya central.
Amb temps lliure i la targeta amb saldo renovat després del dispendi de les festes de Nadal, vaig entrar a totes i cadascuna de les botigues de moda i complements que vaig anar trobant al meu pas. I deu ser veritat allò que he llegit en algun lloc: que la celebració del divendres negre va en detriment de les rebaixes de gener, doncs no vaig detectar la gentada que hi havia vist altres vegades.
Malgrat tenir tots aquests factors a favor, resulta que no vaig trobar res que em fes el pes: o era petit i esquifit, o no m’agradava el color, o no em quedava bé… o potser és que jo no tenia el dia. Però no em semblava que allò que trobava als prestatges i penjadors fos el que tres dies abans hagués estat considerat un article d’última moda i de qualitat.
Una cosa, però, em va cridar l’atenció. A fora de moltes d’aquestes botigues s’hi podia veure una gran quantitat de caixes de cartró i embalatges pendents de ser recollits pel servei de gestió de residus. No ho puc assegurar, és clar, però això pot ser un indicador de gènere acabat de rebre a l’establiment.
I si ens remetem al que diu l’Agència Catalana de Consum en relació amb la normativa sobre les rebaixes:
“Les rebaixes donen sortida als estocs dels establiments mitjançant una reducció dels preus sobre els mateixos productes que han estat posats a la venda durant un mes, com a mínim, immediatament abans de la data d’inici de les rebaixes. Per tant, no es poden destinar a les rebaixes unitats d’un producte adquirides expressament per a aquesta finalitat.”
Vol dir que tot plegat s’ha desnaturalitzat de tal manera que crec que tornaré a revisar què tinc dins el “mundo”.
