La por al cos a les portes de Nadal

Reflexió sobre la por, la guerra i el context europeu

Jordi Morros
Lectura de 4 min

No és que estigui espantat, però a vegades sembla que hi hagi qui et vol posar la por al cos. Parlo ni més ni menys de la possibilitat que la guerra de Rússia i Ucraïna s’escampi a la resta d’Europa. No ho dic jo, que consti. Vull dir que no soc jo qui en aquest cas us vol posar la por al cos, sinó el mateix dirigent rus, Vladímir Putin, i fins i tot el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que semblava un home assenyat quan era primer ministre dels Països Baixos -jo sempre n’he dit Holanda, però em fan notar que oficialment s’ha de dir Països Baixos- però que des que dirigeix l’OTAN només fa que ensabonar Donald Trump, el tercer en discòrdia en aquest assumpte.

- Anunci patrocinat -

Anem a pams, però. Putin va declarar fa uns dies que si Europa vol una guerra, ells estan preparats. Tot venia a tomb perquè l’Aliança Atlàntica va proposar fer alguns atacs preventius per evitar ingerències de drons i la presència d’avions de combat russos a països veïns de Rússia. Una primera advertència, doncs, i a més a més molt directe. Què voleu que us digui, veig Putin capaç de complir les seves amenaces.

Mentrestant, països com a Alemanys, França o Itàlia ja s’han posat a planificar com recuperar el servei militar. Voluntari, d’acord, però servei militar. Recordo que en un viatge que vaig fer recentment a Alemanya em va sorprendre que a llocs com el metro, estacions de tren o al carrer mateix hi hagués grans tanques publicitàries fent propaganda de l’exèrcit, el Bundeswehr, i de les virtuts de formar-ne part. Quan vaig veure el cartell per primera vegada, no sabia si era real o anunciava una mena de videojocs. Efectivament, era real.

En tot aquest debat s’hi va afegir, poc després, el secretari general de l’OTAN, l’esmentat Rutte. En lloc de calmar ànims va alertar d’una possible futura guerra amb Rússia «com la que van viure els nostres avis», va venir a dir. «Som el pròxim objectiu de Rússia». Espero que ho digués perquè ens gastem més diners en armament i no pas perquè veritablement ho cregui.

I finalment. Què dir de Trump. Si hi hagués un conflicte armat a Europa sencera, a qui creieu que donaria suport? A Europa, de qui acaba de dir que està governada per uns tous que la condueixen a la decadència, o bé a Putin?

En fi, no és per posar-vos por al cos. És senzillament perquè sapiguem per on van els trets. Mai més ben dit, això dels trets. És clar que també s’ha de tenir en compte que en qualsevol conflicte armat, o no armat, també hi ha una guerra psicològica i de desgast al darrere per intentar controlar l’opinió pública. I espantant-la és més fàcil tenir la població amansida i amb el cap cot.

Sigui, com sigui, però, BONES FESTES, BON NADAL i BON ANY sense guerres.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi