El gas del riure es pren inhalant a través de globus inflats amb gas nitrós o directament dels cartutxos que inflen aquest globus.
Segurament alguns de vosaltres n’heu pres d’alguns globus de festes d’aniversaris. Aquest gas un cop inhalat en molt poques dosis, la veu s’afina de forma molt aguda, i té un so entre divertit i ridícul que directament fa riure.
El problema d’això és que per alguns pot ser una simple broma, però per d’altres pot ser una addicció.
Perquè aquest gas, un cop inhalat, pot provocar la sensació durant uns minuts que perds la noció del temps i d’estar col·locat i de certa eufòria i de benestar.
Aquesta informació evidentment l’he buscada per diferents vies, no soc metge, però ho comento, perquè en aquest últim any, he trobat fins a quatre vegades aquests pots tirats pel Bosquet o la via pública del nostre poble.
Cronologia:
- 8 de juliol, un pot tirat a la zona de taules de Ping-pong.
- 19 de setembre. Uns nanos en tiren dos davant meu als contenidors del carrer Casajuana.
- 7 de desembre. Un pot tirat als seients de fusta de la pista del Bosquet.
- 31 de maig. Aquest passat dissabte un pot més gran que els altres, als bancs de pedra de davant la Ràdio.
La veritat és que sembla casualitat que em vagi trobant pots d’aquests, suposo que els que passegem gossos a primera i última hora del dia, ens trobem de tot, som com els serenos sense voler-ne ser, almenys en el meu cas.
De fet, soc del parer que la gent faci el que vulgui sempre que respecti els altres, el problema és que tots aquests pots amb globus petats inclosos, me’ls he trobat tirats a qualsevol lloc, fet que ja m’emprenya per partida doble: primer perquè són uns porcs, segon perquè entenc que massa bo per la salut no crec que sigui.
