Llibreria Ferrer i Foto Isidre són dos comerços emblemàtics de Sant Fruitós, aviat acabaran una etapa, la llibreria 52 anys i Foto Isidre 28. La Llibreria perquè la Rosa vol endegar un nou repte personal i Foto Isidre perquè tant l’Antònia com l’Isidre agafaran la jubilació.
Comencem preguntant a la Rosa: Com va començar l’activitat de la llibreria?
La meva mare va començar amb una llibreria molt petitona que la regentava el matrimoni Parra, de la Rosaleda, amb la seva filla Marta. Ells van decidir fer un canvi professional i la meva mare com que no tenia feina va decidir probar-ho. Era un local molt petit, a ca la Julita que és ara, hi havia dos locals, la part més gran la Julita, la més petitona la llibreria. Una llibreria on apart de revistes i diaris, hi veníem de tot i més, no sé com hi cabíem allà. Eren els anys 69-70. El comerç va prosperar, erem a finals dels 70 i 80 que era una època en que tots els negocis anaven millorant i la llibreria la vàrem traslladar a un local més gran, a la ctra. de Vic, 33, amb una inversió gran ja que jo ja treballava amb ma mare. Estudiava música i estava a la llibreria. Van ser uns anys molt macos, coneixes molta gent. Vam anar evolucionant juntes, però va arribar un moment que jo volia marxar, teniem idees generacionals diferents i jo volia fer altres coses, música, …, però ella va ser molt hàbil i em va dir “Va, posem una llibreria per tu” i està clar, a les hores em va fer molta il·lusió i fa 37 anys me’n vaig anar davant de l’escola Mons. Gibert, on soc ara, i molt bé! Encara no hi havien gaires cases. De mica en mica es va anar omplint i vam anar ampliant, més llibres, llibres de l’escola. treballavem molt el Sant Jordi,… Els llibres és un món que m’agrada molt. I així fins ara.
El que passa que he arribat a un punt que m’ha semblat que havia de canviar d’activitat. Espero que algú em pugui rellevar i que ho porti bé, em fa molta il·lusió. Ens agradaria molt, que el nostre relleu continues amb l’essència de la llibreria amb il·lusió i que hi aportés dinamisme, fer tallers, presentació de llibres, … El local dona per fer-ho i serien unes activitats culturals molt adients pel poble.
I vosaltres, Isidre i Antònia?
Bé, diu l’Isidre, treballava als tallers Barcons que feiem maquinària tèxtil, i al 1992, l’any de les Olimpiades, vam còrrer més que els atletes. Van tancar el negoci. Això de la fotografia era un tema que m’agradava. Teniem ganes de fer alguna cosa, però mai no haviem donat el pas i com que tenia una feina estable tampoc me’n preocupava. Aleshores va ser el punt d’inflexió, “anem a veure si hi ha alguna possibilitat”, vam començar a buscar, treballava ajudant amb algú i allà al 94 es va traslladar l’antiga ferreteria de la Montserrat, i va anar al costat vostre (la llibreria). Vaig contactar amb l’Isidre, el ferrer que em va llogar el local. El primer cap de setmana de novembre, aquesta setmana farà just 28 anys, vàrem obrir portes. Només hi havia un altre comerç de fotografia, en aquells moments, era la Nati. Va anar molt bé, fins el 2000-2002 que va començar el digital. Això va fer una davallada molt gran, perquè el laboratori que treballavem habitualment, el Percolor de Sabadell va tancar, la Kodak de Barcelona també. De mica en mica van anar desapareixent moltes empreses del negoci. Nosaltres, pel fet de ser petits vam anar subsistint.
Aquí, entremitg vam fer un canvi de cromos, jo me’n vaig anar una altre vegada a treballar amb la feina que m’havia dedicat abans i el 2001 va entrar en acció l’Antònia. Sí, corrabora l’Antònia, jo feia fotos, però per dedicar-te a això amb tot el canvi tecnològic vaig fer un curs d’un any a l’IDEP amb el Javier Lucas que va ser el cap de Premsa de les Olimpiades, un gran fotògraf. I a partir d’aquí vam comprar ordinador, cursos, fotoshop, tot un canvi. Abans et portaven el rodet o feies una fotografia, l’enviaves a revelar i l’endemà ja el podien venir a buscar, ara les has de retocar,… Ha sigut un canvi molt gran. A partir d’aqui va venir la crisi del totxo que ens va acabar d’afectar més. Ara ens haviem tornat a espavilar fins la pandèmia, però bé, entremig vam passar de ser dos fotògrafs a quatre. Ara hem tornat a quedar sols, com a comerç obert al públic, de fotògrafs si que n’hi ha més.
Hem arribat fins aquí i ara ha arribat el moment de que l’Antònia ha dit “hem vull jubilar”, ja en té prou. Nosaltres ja hem fet la trajectòria, 28 anys. I ara aniria bé de que algú volgui continuar perquè els clients ho demanen. Hi ha una sèrie de coses engegades i qui ho agafi pot guanyar-se la vida. El lloc està molt ben situat i nosaltres estem disposats a a donar-li un com de mà, en assessorement o en el que sigui.
I ara anem pel Comerç a Sant Fruitós. Com el veieu?
El comerç a Sant Fruitós, som fills del poble i ho hem viscut. De sempre, la gent ha tingut tradició d’anar a Manresa per tot. Aleshores ha costat molt mantenir un negoci, roba, calçat, tot en general, ha sigut complicat. Malgrat que hi ha una Associació de Comerciants que funciona, que tiben molt i en podem estar molt contents. Els hi hem de donar les gràcies de que fan moltes activitats i és molt difícil. Ara encara més de quan nosaltres erem petits, ja que hi han les grans superfícies. Fan mal en tot el comerç local i és difícil de que els comerços puguin sobreviure.
Continua la Rosa, ens explica que en el seu ram la venda online fa molt de mal, tant per tema preu com d’immediatesa. “Ha fet molt mal en general, roba calçat, i en general a tot el comerç. En tema preu ens ajustem el que podem, però en immediatesa no podem servir tan ràpid. La pandèmia ho ha acabat de tocar.
Nosaltres, però, com a botiguers de proximitat, tenim un gran avantatge, la confiança que els nostres clients ens dipositen, gràcies a tots aquests clients hem pogut celebrar tants anys, moltes gràcies a tothom per la seva fidelitat.
I la pregunta del milió. Com es pot arreglar?
Comença l’Isidre dient que té mal “arreglo” això, ojalà ho sapiguéssim … Anar fent accions, que és el que està fent l’Associació de Comerciants, aquesta setmana la Fira del Carrer, per anar incentivant que la gent surti, es bellugui. No ens hem de cansar de fer coses, ha d’anar per aquí. No tenim cap més arma.
La Rosa comenta que aniria bé que hi hagés més assistència a les reunions. “Sap greu per les persones que tenen molta feina a preparar les coses i que la resta no hi participem, però al menys a les campanyes que es fan la gent s’hi apunta. S’ha de treure la gent al carrer, no surten, han de descobrir que hi ha tot un món de comerços”.
Tots dos comerços acaben dient que ja s’està al dia, es van fent activitats i “que no decaigui la cosa”. Repeteixen que el gran enemic és el comerç online i les grans superfícies, un problema general de tots els pobles. Acaben aquest punt comentant que si des de les administracions ajudessin una mica, pagar menys d’autònoms, menys impostos, el comerç podria anar millor.
I ara que ja ho hem arreglat, expliqueu-nos el vostre futur personal.
Nosaltres, diuen l’Antònia i l’Isidre a l’unisoni, jubilats i a disfrutar de les netes, l’Antònia fer cursos de fotografia. Però primer de tot jubilar-nos i desprès ja veurem, ja hi han associacions que m’han demanat per col·laborar, el Museu, …. Viurem a cavall entre aquí i Seva on hi viu la nostra filla
La Rosa diu que algun col·lectiu li va al darrera, però que ella de moment no ha acabat la seva vida professional. “Fa molts anys que la meva vocació és la de ser mestre i per circunstàncies familiars i d’una feina que m’agradava, vaig seguir el negoci de la mare. Fa uns anys una persona em va dir que em veia amb molta fusta de mestre i em va proposar d’estudiar i poder fer alguna cosa per l’educació infantil. Vaig fer l’accés a la Universitat i vaig aprovar. És una experiència molt maca, que tothom pot fer posant-hi molt d’esforç. Quan vaig acabar els estudis em vaig incorporar a fer de mestre de música i em va anar molt bé. Vaig estar compaginant aquesta feina amb la botiga. Amb la pandèmia es va acabar tot, jo volia dedicar-me més a la docència i ara he pensat que en la darrera etapa professional de la meva vida, m’agradaria poder fer alguns anys de mestre i finalitzar en el que realment és la meva vocació, perquè quan estic amb els nens sóc una altre. Espero tenir sort i que l’Isidre i l’Antònia també en la seva nova etapa”.
Moltes gràcies a tots tres i segur que us anirà molt bé!!!
Redacció – Fotos: Jordi Julià
