Particularment i vagi per endavant que el Pare Nadal, Santa Claus o Pare Noel, diguem-ne com vulgueu, m’interessa poc o gens, considero que és una figura consumista sense cap arrelament històric i cultural a casa nostra.
L’únic arrelament que tinc amb el personatge és respecte a la Coca-Cola, beguda ensucrada que m’encanta i que va rellançar mundialment al personatge a principis del segle XX i fins als nostres dies.
La indumentària és la clàssica: Vestit vermell, botes negres, prominent barba blanca i un posat precisament no molt atlètic, diguem que de bona vida.
Dit això, la història del personatge i de com ha evolucionat fins al dia d’avui és curiosa.
Per què, el Pare Nadal sempre ha vestit de color vermell? No! Al contrari, era verd, vermell i fins i tot blau. Anem al principi.
L’origen històric és complicat, perquè hi ha diverses llegendes, les comento de pressa.
1. Un Bisbe que va viure segle IV i que repartia diners entre els necessitats deixant bosses amb diners a les portes de les cases.
2. El deu nòrdic Odín que durant el solstici d’hivern i concretament la nit del 21 de desembre, recompensava a algunes persones i castigava els dolents.
3. La personificació d’una persona gran amb barba blanca i que els pagans de Nadal se la van apropiar com a seva.
4. En alguns països del Nord d’Europa, hi havia un personatge basat en Sant Nicolau, una persona també d’avançada edat que a principis de desembre donava regals a alguns nens.
Segurament aquesta última llegenda va ser l’arrel de l’actual Pare Nadal que va saltar d’Europa als EUA a causa de l’arribada de la immigració que va continuar celebrant allà, el que també se celebrava en alguns països del nord d’Europa.
A partir d’aquí i durant anys, diversos escriptors principalment americans, van començar a fer les seves vinyetes i caricatures que es van publicar a diferents revistes i diaris. El Pare Nadal era representat en diferents colors.
Fins que l’any 1930 l’empresa Coca-Cola va fer una campanya mundial a on va donar a conèixer el Pare Nadal i fins als nostres dies.
La veritat és que considero que la globalització consisteix en això, en què una empresa privada es fa seva una celebració popular que està limitada a un territori, se’n fa ressò en una campanya publicitària i d’aquí s’expandeix a tot el món.
Suposo que ens haurem d’anar acostumant a aquestes coses o no?, de fet ja avanço almenys en el meu cas, que continuaré fent cagar el tió, veient els Pastorets del poble, anant al concert de Nadal a l’Església, passejaré pel Pesebre Vivent de la Sagrera o esperaré els Reis a la rotonda del Pavelló i si cal em tatuaré a l’esquena i amb majúscules el lema dels Pastorets del nostre poble: “Fent País, Fent Poble, conservant les nostres tradicions”.
