Vas ser el fill gran de la PEPETA i d’en FRANCISCO… jo no et vaig arribar a conèixer… el teu germà m’ha parlat de tu i darrerament hem sabut que la guerra civil va fer estralls als psiquiàtrics catalans… més de 5.700 morts, la majoria per desnutrició, com la caquèxia i la disenteria tot i que hi ha cartes dels mateixos centres demanant auxili a l’administració des de l’any 1937.
El menjar no arribava al psiquiàtric, éreu els darrers en la llista de prioritats que el govern republicà havia d’atendre durant la guerra… si hi havia poc menjar i eres malalt mental, eres l’últim a rebre’l.
La carta d’un pacient explica aquell calvari: Les infermeres es posaven un plat d’arròs i als pacients ens servien només el brou.
Fins i tot infermers van ser sancionats per treure menjar del centre.
Vàreu morir de desnutrició, vàreu ser els últims en un context de retirada i de final de la guerra, els mesos d’octubre i novembre del 1938. El sanatori estava saturat amb l’arribada de molts malalts procedents d’altres centres sanitaris davant l’avenç de les tropes franquistes.
Els teus pares, ties i germà van saber de la teva mort per un familiar que els va trucar; ells no es van poder desplaçar al teu enterrament i el teu cos ben segur va anar a parar a la fossa comuna del cementiri de Sant Boi de Llobregat.
Els seus plors encara ressonen als cors del teu germà…… i del meu.
Oncle MIQUEL volem dignificar la teva memòria i la de tants i tants morts a l’antic hospital psiquiàtric durant la Guerra Civil Espanyola (1936 i 1939).
“Besnets en cerca” és un grup de descendents d’aquests milers de pacients morts a l’antic “manicomi” entre els anys 1936 i 1938; és a dir, durant la Guerra Civil. Aquest col·lectiu lluita perquè l’empremta d’aquestes persones no resti en l’oblit.
Segurament els nostres tiets, avis i besavis van morir a causa de la seva condició d’interns; o bé eren els darrers en la llista de prioritats que el govern republicà havia d’atendre durant la guerra o bé ni tan sols formaven part d’aquesta llista. Segurament per això mateix continuen en l’oblit i, malgrat la proliferació d’espai de memòria de les víctimes de la Guerra Civil, és com si, almenys de moment, la seva vida no hagués deixat rastre… però i tant que en va deixar!!!!!!
Oncle MIQUEL et mantindrem sempre viu en la memòria!!!!!
