El Ple municipal va decidir, per àmplia majoria, posar noms de dones a una avinguda, un carrer i cinc passatges que han de construir-se al nou sector residencial “Pineda IV” a la urbanització de Pineda de Bages.
L’acord de Ple va anar precedit del treball i les propostes fetes en la “Comissió de nomenclàtor” de l’Ajuntament.
Els noms triats corresponen a 7 dones catalanes que has destacat en diversos àmbits. Elles són Neus Català, Caterina Albert, Dolors Aleu, Joana Biarnès, Maria-Mercè Marçal i Muriel Casals -aquesta darrera fou Pregonera de la nostra Festa Major-. Jo tinc a totes aquestes dones com a dones d’aquí, de casa. De fet, qualsevol dona em mereix el mateix respecte i admiració, sigui catalana o d’Indonèsia.
Em sobta molt, doncs, el titular de l’article del Jaume Grandia al Montpeità nº 1763 (del 19 de desembre) on defineix aquestes dones com “de fora”.
El Jaume Grandia fa un relat que és interessant perquè alhora, en el seu article, ens explica la vida de dones que han viscut a Sant Fruitós de Bages.
Per a mi són dones que tenen el mateix dret a tenir el nom d’un carrer, com també el tenen la Muriel i les altres dones. No obstant, jo m’he parat a pensar que a aquestes dones que han destacat en indrets concrets del poble, cal que algun dia els hi posem el seu nom en el lloc on emblemàticament els hi fem més justícia pel què van fer i on ho van fer.
Posar el nom de 7 dones catalanes a nous carrers no és menystenir a d’altres dones. Al contrari, és considerar-les com mai s’ha fet en aquest poble. Per a mi posar aquests 7 noms, com també posar el nom d’Annie Ernaux a un parc, és un gest sense precedents al nostre municipi. Per tant tot un encert.
El Jaume Grandia en el seu article diu que pels dirigents del poble encara continuen oblidades … Una dita ens resa: no hi ha persona mes cega que la quina no hi vol veure.
