Hi ha una firma de luxe, que anomenaré “L”, ja que em posaré una mica criticona… que ha tret una línia de productes per a la llar (productes de bany i d’ambientadors) d’olors tan tan, que no sé ni com definir-ho. Olor d’orenga, de pèsol, de cogombre acabat d’agafar diuen… de debò? Que “L” sap de què fa olor un cogombre acabat d’agafar… és que tenen un hort? No m’ho crec gens! El súmmum del súmmum, “L” diu que la seva olor estrella és l’olor de tomàquet! De tomàquet sí, jo, de veritat, que cada dia al·lucino més… i que consti que deuen tenir el seu públic a qui li encanta aquesta col·lecció perquè no és pas precisament barata i la venen eh!… ja podeu imaginar quins preus… tot bastant absurd i escandalós.
Personalment, mai m’ha agradat l’olor de menjar, i sé que hi ha moltes col·leccions amb olors de fruita, com de maduixa per exemple… i sí… està bé una estona, però pel meu gust acaba enfarfegant bastant. Però olor de tomàquet? Us imagineu dutxar-vos amb un gel de bany amb olor de tomàquet? Perquè no olor de ceba, que desagradable! N’hi ha que suen i ja la fan aquesta olor sense gastar-se ni un sol euro. Que inelegant i desmodat!
I que hi ha gustos per tot ja ho sabem i que a cadascú li agrada el què li agrada, també ho sabem, però el Tendències prefereix l’olor de net, de suavitzant, de nadó com es diu… una olor que et faci sentir bé, que sigui agradable a l’olfacte i no molesti a cap sentit, ja que resulta molt més finet i d’alta qualitat.
Compte que, a vegades es vol ser massa original i diferent de tot per destacar cercant l’ostentació i exclusivitat, i el que acaba passant és que s’acaba sent bastant ridícul i carrincló.
