M’assec davant de l’ordinador i obro el ChatGPT i escric: què ets? Amb un llenguatge familiar i natural, però amb un cert to de mestretites, em respon amb un reguitzell de frases encadenades que em fastiguegen una mica. És una mica pesat, com si tot fos pompós i buit i, alhora, semblés saber de què parla. Ho deixo córrer perquè tampoc no en trec l’entrellat.
Fa uns anys hi vaig tenir un primer contacte casual. Decebedor. Després de veure massa pel·lícules de ciència-ficció acabes creient-te bajanades, i allò que tenia entre els dits em va semblar una pèrdua de temps: imprecís, cometent errors garrafals, ple de paraules buides. Vaja, que el vaig tancar i no ens hem tornat a veure.
Potser exagerava. O potser no.
Fins fa uns dies…
Em va caure a les mans un article d’un enginyer americà que treballava en el desenvolupament del codi de la IA. I sí, dic treballava, en passat, perquè el que el va motivar a escriure l’article justament va ser que la mateixa IA que ell havia programat i millorat l’havia deixat sense feina. Segons explicava, han fet que la seva base sigui l’autoprogramació, de manera que el model s’ha anat automillorant fins al punt que, actualment, molts dels enginyers que treballaven en el seu disseny, millora i comprovació de qualitat ja no són necessaris: la mateixa IA ho fa millor que qualsevol humà.
I aquest salt exponencial endavant que, segons ell, s’acaba de produir farà que tot sigui diferent.
Explicava també que la versió gratuïta que fem servir és la de fa dos anys. La comparava amb un nen amb bolquers, que no té res a veure amb l’actual: un jove adult amb ganes de menjar-se el món i capaç de fer moltes i moltes coses. Suposo que, com que la versió que veiem encara és tan imprecisa, no ens adonem del seu potencial.
També feia referència a la futura desaparició d’un munt de llocs de treball: des de l’informàtic que pica codi davant d’un ordinador fins a l’advocat que recopila sentències i precedents, el comptable que quadra balanços o l’Hisenda que xucla impostos. Tot això —i molt més—, deia, la IA ja ho fa millor que qualsevol humà. Per tant, només és qüestió de temps que s’escampi i arrasi amb tots aquests llocs de treball.
No em vull espantar. No és la primera vegada que passa en la nostra història que desapareix tota una categoria de feines. En el primer moment sempre ha estat una patacada, però, vist amb perspectiva, al final sempre ens ha acabat fent la vida més fàcil: de la mula al tractor, del treball manual a l’automatització de les fàbriques, de les llibretes i el llapis a les màquines d’escriure, i d’aquestes als ordinadors.
Segur que té una opinió d’ella mateixa millor que la que jo pugui escriure aquí. Però, per si de cas, no li preguntaré. No fos cas que m’endugués una mala sorpresa i que, des de la redacció, decidissin que té coses més interessants a explicar que jo.
