El novembre passat, l’alumnat de 2n de batxillerat de l’Institut Gerbert d’Aurillac va defensar els treballs de recerca davant d’un tribunal format per docents del mateix institut. Per posar-vos en context, el treball de recerca, que puntua un 10% de la nota final de batxillerat, és una activitat orientada a la recerca que fa obligatòriament tot l’alumnat que cursa aquests estudis a Catalunya. Volem citar alguns dels treballs que van ser puntuats amb la qualificació d’excel·lent i que es van defensar en francès o en català.
D’una banda, pel que fa als treballs defensats en català, volem destacar els de la Marina Altimira, l’Emma Hermoso, l’Aina Rosas i la Marta Vila. La Marina Altimira va triar el Brexit com a tema de recerca i va explorar qui en va ser el responsable tot incloent les veus polítiques i socials que van influir en el resultat del referèndum. A part d’això, també va analitzar l’estat financer del país durant els quatre anys posteriors al Brexit tenint en compte els efectes sobre el producte interior brut, el deute i el dèficit del país. L’Emma Hermoso, per la seva banda, va explorar el concepte de la banalitat del mal de Hannah Arendt, desenvolupat en acabar la Segona Guerra Mundial després d’observar les conseqüències que l’Holocaust havia tingut. Amb l’objectiu de demostrar que la maldat no és una característica intrínseca de les persones, l’Emma va estudiar el concepte del mal des de diferents àmbits i etapes històriques amb entrevistes a especialistes que li van servir per demostrar la inexistència d’una maldat intrínseca. En el cas del treball de l’Aina Rosas, ens trobem en l’era de la desinformació, un projecte que va buscar aprofundir en la manera en què la línia entre la realitat i la ficció és cada cop més subtil. Hi va examinar els reptes i les implicacions que suposen els deepfakes mitjançant la cerca d’informació i les entrevistes a experts. Pel que fa a la Marta Vila, va aprofitar l’oportunitat per aportar valor i assegurar el futur de Vins Pravi, l’empresa familiar que el seu avi, Josep Prat, va fundar el 1964. En un moment de grans transformacions en el sector vinícola, va voler entendre més bé les causes de la disminució de vendes i explorar com es poden adaptar a les noves tendències sense perdre els valors que els defineixen.
D’altra banda, tal com esmentàvem més amunt, alguns alumnes van defensar el treball de recerca en francès. És el cas, per exemple, de la Sofia Casilimas, la Jana Fernàndez i l’lsaac Singla, que cursen el programa de doble titulació batxibac. La Sofia Casilimas va analitzar les diverses branques del cristianisme i la influència que tenen en la comunitat local, en concret, al Bages. Mitjançant enquestes i entrevistes, es va proposar d’entendre com es relacionen els joves amb la seva pròpia fe, les pràctiques religioses que adopten i la participació d’aquests joves en activitats comunitàries. La recerca de la Jana Fernàndez, també defensada en francès, tenia com a objectiu principal de deixar constància de la pràcticament inexistent perspectiva de gènere en el camp de la medicina. Com en el cas de la Sofia, es va basar en entrevistes a especialistes i enquestes per concloure que no només existeix un buit en medicina pel que fa a la diferenciació entre homes i dones, sinó que va constatar que és un buit que perjudica tots dos gèneres. També, va saber aportar propostes per incloure la perspectiva de gènere en l’àmbit de la medicina. Finalment, l’Isaac Singla va comparar la interlingua, una llengua auxiliar construïda, amb el català, una llengua romànica natural, tot analitzant l’etimologia, la fonologia, el lèxic, la morfologia i la sintaxi per avaluar-ne la facilitat de comprensió i aprenentatge. Va examinar les similituds i les diferències clau i va determinar si la interlingua podria ser una llengua auxiliar internacional eficaç, especialment per als parlants de llengües romàniques.
Felicitem no només aquests alumnes sinó tot el conjunt d’estudiants de batxillerat per l’esforç i la dedicació durant gairebé dos cursos per elaborar un treball tan laboriós.
Mònica Tarrés Larrègola és professora de Llengua catalana i literatura
