La Taula Agrària s’ha consolidat com el principal espai d’interlocució entre el sector primari i l’Administració, i ha estat clau per activar un paquet de mesures que mobilitza fins a 210 milions d’euros per reforçar la viabilitat de les explotacions.
Unes mesures que es van consensuar a la darrera Taula Agrària amb les organitzacions professionals agràries representatives que van ser escollides en les eleccions del 2021 i que han format part d’aquest òrgan durant aquest període de cinc anys: Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Arran de les darreres eleccions agràries, celebrades el 27 de febrer de 2026, la nova Taula Agrària es constituirà amb sis representants d’Unió de Pagesos (UP) i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
Aquest espai de diàleg ha permès convertir les reivindicacions del sector en actuacions concretes, gràcies a una negociació participativa que ha facilitat arribar a consensos. El resultat és un conjunt de mesures que combinen finançament, ajuts directes i suport a la inversió per fer front tant a tensions immediates com a reptes de fons.
Una de les principals decisions de la passada Taula Agrària és l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat, amb 37,5 milions d’euros addicionals que eleven la dotació total fins als 210 milions d’euros. Des de la seva posada en marxa, la línia ha donat suport a prop de 2.200 professionals amb 172,5 milions d’euros, en un context marcat per l’augment dels costos i la incertesa climàtica.
Els préstecs mantenen condicions bonificades, amb un tipus d’interès de l’1,9% —que baixa fins al 0,95% per als joves— i terminis de fins a sis anys, amb dos de carència. A més, es reserven 12,5 milions d’euros per a menors de 40 anys, en línia amb una de les principals preocupacions del sector: el relleu generacional.
Aquesta prioritat també es reflecteix en altres acords adoptats en el marc de la Taula Agrària, com la línia de 10 milions d’euros per facilitar la incorporació de joves o els ajuts per fer front a episodis de DANA, amb una dotació d’uns 5 milions d’euros i especial incidència a les Terres de l’Ebre.
La modernització de les explotacions va ser un altre dels eixos. A través de la línia ICF Agroinversió i noves convocatòries, es preveuen ajuts que poden cobrir fins al 65% de la inversió en actuacions com la millora de regadius o la instal·lació de sistemes de protecció contra pedregades i gelades.
El paper de la Taula també ha estat determinant per canalitzar mesures en territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. El Fons de Transició Nuclear destina uns 5 milions d’euros anuals al sector agrari dins una dotació global d’uns 7 milions d’euros, amb actuacions en 96 municipis de les zones PENTA I i II, especialment a les Terres de l’Ebre.
Aquestes ajudes inclouen suport a inversions productives —amb intensitats del 65% i del 75% per a joves— i línies per a la contractació d’assegurances agràries. A això s’hi suma una inversió de 13 milions d’euros per millorar infraestructures de regadiu entre 2025 i 2028.
En paral·lel, durant l’últim any s’han acordat mesures per fer front a la sequera, amb 26 milions d’euros, les pedregades, amb 3 milions d’euros, o les afectacions en el sector boví, amb 4,8 milions d’euros.
Tot plegat evidencia la utilitat de la Taula Agrària com a espai de consens, capaç de traduir el diàleg en mesures concretes per reforçar la competitivitat de les explotacions i garantir la continuïtat del sector agroalimentari. Aquest òrgan de representació del sector agrari continuarà treballant en nous reptes i oportunitats que beneficiïn a la pagesia i el món rural.
