La multa que no era

Text: Jordi Morros  Foto:  iStock

L’altre dia em van multar a la zona blava de Manresa. És difícil aparcar a Manresa, i cada cop més també a poblacions com Sant Fruitós, sense rellotges que controlin l’estona que hi estàs i, sobretot, si vols deixar el cotxe el més a prop possible d’allà on vas sense haver de pagar, que és una de les grans manies que tenim. Excepte quan anem a llocs que no coneixem. De seguida busquem un aparcament de pagament. O a Barcelona, que ja ni ens plantegem alternatives gratuïtes tot i que sabem que per poca estona que el tinguem al pàrquing haurem de pagar una morterada.

Al que anava, però. Em van multar. El cas és que vaig pagar al parquímetre però em vaig equivocar a l’hora d’anotar la matrícula. Amb les preses vaig teclejar un número que no era, i ni me’n vaig adonar. No sé si us ha passat mai. Jo em sé la matrícula del meu cotxe des que la demanen quan deixes el cotxe a la zona blava de Manresa. Abans ni hi havia parat atenció.

Ara no cal deixar el tiquet al cotxe. Ja ho controlen telemàticament. I com que el tenia lluny d’on havia d’anar, no vaig deixar el rebut al parabrises. Amb la mala sort que al cap de poca estona devia passar el vigilant i li va sortir a la màquina que aquella vehicle no havia pagat. I em vaig trobar la multa al parabrises.

Res. Que per sort em vaig endur i guardar el tiquet del parquímetre. Coincidia el dia, l’hora i el lloc d’aparcament, i també coincidia tota la matrícula, lletres incloses, tret d’un número. 90 euros. 45 si pagues sense protestar i abans de 20 dies. No vaig protestar, però sí que amablement vaig trucar a la companyia que gestiona el servei. Vaig exposar el cas, em van dir que m’esperés una mica que feien les comprovacions a l’ordinador i, efectivament, la interlocutora va veure que m’havia equivocat d’un número i que la resta de les dades coincidien. Per sorpresa meva, una agradable sorpresa, em va comunicar que anul·lava la multa.

Res. És una història sense història. Que vol dir sense importància, però que us volia explicar perquè ve a dir que no tot està perdut. Encara que això depengui del sentit comú de qui et trobes a l’altra banda del telèfon.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin