Croada, diu el diccionari entre altres accepcions, que és una campanya, una lluita, amb fins presumptivament idealistes. És cert, si perdem els ideals ho perdem tot.
Ben segur que els meus difereixen de les persones que no han hagut de lluitar per poder parlar, llegir, escriure en la seva llengua materna, jo si; és per això que la meva croada va dirigida a què la meva vida diària pugui ser viscuda al 100% en la meva llengua, el català.
No m’adreçaré a ningú en una altra llengua (no ho he fet mai), no compraré res que no estigui etiquetat en català (ja sé que passaré gana i fam), no aniré al cinema si no és per gaudir d’una pel·lícula original o doblada, no entraré a cap restaurant que no tingui la carta redactada en català, no trepitjaré cap pas de vianants que tingui escrit “STOP”, no assistiré a cap esdeveniment que no tingui un cartell ben escrit, no assistiré a cap curs en què el ponent s’expressi en una altra llengua (de fet quan estudiava a la Facultat de Geografia i Història per allà els anys 70 llargs un company forani va gosar demanar si podíem fer la classe en castellà, ja que ell no entenia el català; la resposta va ser unànime, li vam dir a aquest estudiant que, ja que ell estudiava una carrera també podia estudiar la llengua del nostre país… i així es va acabar), no compraré cap automòbil que no em doni el “Bon dia” i que les instruccions d’ús siguin prou entenedores, no sintonitzaré cap canal ni radiofònic ni televisiu que no s’expressi en claredat, no aniré a cap gimnàs que no estigui retolat en el meu idioma, no aniré a cap perruquer que no em prengui el pèl en català, no aniré al mercat i compraré la fruita en cap parada on no es retoli i els venedors s’expressin, en la meva llengua, no atendré ningú telefònicament que m’ofereixi res que s’expressi en un idioma diferent del meu, no compraré res a aquestes plataformes americanes, xineses on el català brilla per la seva absència, no visionaré res en aquestes plataformes televisives on no és que no brilli el català si no és que se l’ignora.
Tinc una amiga (no us diré pas qui és) que fa molts anys que té el costum d’enganxar uns adhesius (allà on es fa necessari) que van a favor de la nostra llengua i el que faré serà imprimir-me dos milions i començar-los a repartir amb ella o jo sol… quan els veieu no els toqueu i respecteu aquesta meva croada, a la quina m’agradaria que s’hi pogués afegir tants i tantes que penseu el mateix que jo, però que no goseu.
