En un escrit anterior reflexionava sobre la corrupció en els polítics que ens governen i el futur que ens espera quan tothom sembla acceptar això com una cosa contra la que no hi podem fer res.
Acabava aquell escrit amb el desig que la joventut surti d’aquesta mena d’apatia que sembla que els embolcalla, i tornin a ser punta de llança per denunciar i lluitar contra totes les injustícies i corrupcions que ens envolten.
Aquest passat 11 de setembre vaig tornar a participar en la manifestació que, com cada any, convoquen l’ANC, Omnium Cultural i moltes altres entitats.
Com ja es veia a venir, molts dels que havien participat en anteriors manifestacions aquesta vegada no hi van anar, la gent diu estar desanimada i emprenyada amb els polítics que no han sabut gestionar la força de la societat civil per aconseguir allò que cada any demanem per la diada: llibertat , autodeterminació i independència per Catalunya.
I com venia sent habitual en els darrers anys, vàrem anar a manifestar-nos pensant que només un grapat de jubilats fidels amb la causa intentaríem omplir els carrers de les tres ciutats on es van convocar les manifestacions.
La realitat és que cada any, d’ençà del 2018, hi ha menys gent a la diada, però jo tinc clar que deixar d’anar-hi, que si no es convoquessin les manifestacions, seria una derrota, un pas enrere difícil de recuperar i per tant una victòria per aquells que ens volen sotmesos als seus interessos i reclosos en la seva sagrada “Unidad de España”.
Personalment, tot i respectar l’opinió de tots aquells que van decidir no anar a les manifestacions, crec que és un greu error ja que com diu la dita, “si lluites, pots perdre, si no lluites, ja has perdut.”
I això és el que volen els enemics de Catalunya, i de la seva independència, que davant de les situacions adverses en què ens trobem, la gent abaixi els braços i es donin per vençuts.
Acabo aquest escrit amb un punt d’esperança, perquè al voltant nostre i com s’ha vist en els reculls fotogràfics de les manifestacions, molts joves hi eren presents, cridant amb il·lusió per defensar la llengua, la cultura i la llibertat del nostre país.
La joventut és el nostre futur i, ja a hores d’ara, els joves comencen a ser els qui prendran el relleu dels que, per un motiu o un altre, han deixat de lluitar pel nostre país i esperen que algú surti al carrer a fer-ho per ells.
