En pocs anys, la intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una tecnologia llunyana per instal·lar-se en la quotidianitat. Assistents de veu, traductors automàtics, correctors de text o xats intel·ligents formen part del nostre dia a dia i, cada cop més, ho fan en català. Ara bé, més enllà del fet que la tecnologia parli la nostra llengua, convé preguntar-nos quin català utilitza i quins efectes pot tenir això en l’ús social de l’idioma.
D’entrada, la presència del català en aquests entorns és una bona notícia. Històricament, les llengües minoritzades han arribat tard a les grans innovacions tecnològiques, i això n’ha condicionat tant el prestigi com les possibilitats d’ús. Poder interactuar en català amb dispositius digitals o generar textos automàticament en la nostra llengua contribueix a fer-la visible i útil en l’espai digital, un àmbit especialment important i atractiu per a les generacions més joves.
Ara bé, no tot és tan senzill. La intel·ligència artificial funciona a partir de grans volums de dades, i aquí s’obre un primer interrogant: de quins textos s’alimenta el català de la IA? Si les dades que té disponibles són poques, poc variades o lingüísticament febles, el resultat serà un català limitat, amb interferències d’altres llengües i allunyat de la riquesa real que té l’idioma.
Cal fixar-se també en el model de llengua que aquestes eines tecnològiques projecten. En molts casos, el català que generen és massa formal o artificiós, poc adequat per a situacions quotidianes. En d’altres, hi apareixen calcs i estructures pròpies del castellà. Si aquests models esdevenen referents, poden reforçar dubtes i debilitar la seguretat lingüística de molts parlants, sobretot dels que ja tenen la sensació que “no ho diuen prou bé”.
A tot plegat s’hi afegeix una altra qüestió fonamental: qui decideix com funciona aquesta tecnologia? La majoria dels sistemes d’IA estan en mans de grans empreses globals que no tenen com a objectiu prioritari ni la qualitat ni la vitalitat del català. Sense una implicació clara de les institucions, dels mitjans de comunicació, dels professionals de la llengua i dels parlants, el català corre el risc de quedar-hi present només de manera funcional i empobrida.
Malgrat aquests riscos, les possibilitats són importants. La IA pot esdevenir una aliada per aprendre català, per escriure amb més seguretat o per ampliar els recursos disponibles en llengua catalana. Però perquè això passi cal una actitud activa i crítica: alimentar la tecnologia amb bon català, revisar-ne els resultats i tenir clar que cap eina automàtica no pot substituir el criteri humà.
Termes clau de la intel·ligència artificial (IA)
- Intel·ligència artificial (IA): conjunt de sistemes informàtics capaços de fer tasques que habitualment requereixen intel·ligència humana, com ara entendre i crear textos o prendre decisions.
- Algoritme: seqüència d’instruccions que una màquina segueix per resoldre un problema o executar una tasca.
- Dades d’entrenament: gran quantitat de textos o informació amb què s’ensenya a funcionar un sistema d’IA.
- Model lingüístic: programa entrenat per comprendre i generar llengua a partir de patrons apresos.
- Corpus (o corpus lingüístic): conjunt de textos que serveixen de base per analitzar o entrenar una llengua.
- Traducció automàtica: conversió d’un text d’una llengua a una altra feta per un sistema informàtic.
- Reconeixement de veu: capacitat d’un sistema d’IA d’identificar i interpretar la llengua parlada.
- Generació de text: producció automàtica de textos a partir d’una instrucció o pregunta.
- Biaix lingüístic: distorsió en els resultats d’un sistema d’IA causada per dades poc diverses o desequilibrades.
- Interferència lingüística: influència d’una altra llengua en l’ús del català, sovint a través de calcs o estructures poc naturals.
