Aquest mes d’agost m’ha tingut molt distret, la tornada del President Puigdemont al país i la seva posterior marxa a l’exili.
Aquest fet ha trasbalsat un mes que sol ser tranquil políticament i que ha eclipsat tots els mitjans de comunicació nacionals i també molts a l’estranger.
És sens dubte l’evidència que el President, és el polític català amb més ascendència informativa i repercussió mediàtica, d’això no ni a cap dubte.
El que em sorprèn més de tota aquesta història és que encara algú es pregunti per què no es va deixar detenir, de fet l’exconseller d’Interior, càrrecs policials i alguns polítics catalans i espanyols no ho entenien. Curiós.
Perquè, qui està d’acord que el President del seu país sigui emmanillat, empresonat, humiliat i vexat? Entenc que ningú, oí?
És cert, que l’acció de plantar cara, burlar la policia i sortir guanyador, ha causat sorpresa entre fins i tot alguns independentistes, segurament perquè no estem acostumats a guanyar.
Un acte de desobediència civil en mig d’un moment greu i dolorós, després de veure com s’ha entregat la màxima institució del país, la presidència de la Generalitat, al PSC/PSOE, el partit del 155, l’exili, els presos i la repressió.
Aquest acte de desobediència que pot semblar simbòlic, és més important del que ens pensem, ja que la història està plena de fets simbòlics astuts i dignes que canvien precisament això, la història i sobretot la mentalitat de la nació.
Finalment, quan llegiu aquest escrit ja haurem celebrat la derrota de l’11 de Setembre, quelcom simptomàtic de com som els catalans, celebrem derrotes.
No ho critico, perquè soc el primer que surto a reivindicar la “Diada Nacional” del nostre país, de fet així o faré, aniré a la Màquina de Batre a cantar els segadors i a la tarda, cap a Barcelona, no sé quantes samarretes de l’ANC tinc, però també és cert, que caldria començar a celebrar victòries.
01 OCT va ser una victòria, vàrem burlar l’estat i vàrem votar, així com la marxa del President Puigdemont que va plantar cara i es va escapolir per continuar la lluita des de l’exili.
El resum en forma de pregunta i resposta és molt fàcil, ens agenollem o lluitem?, sens dubte la segona opció és la meva i espero que sigui la vostra. Seguim.
