Aquest dissabte, dia 21 de desembre, a les 10 hores i 21 minuts, hora oficial, coincidint amb el solstici, comença l’hivern.
L’inici de l’hivern a l’hemisferi nord està definit per l’instant en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud.
El dia que això passa, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l’horitzó al migdia i descriu al cel l’arc més curt.
Com a resultat, aquest és el dia amb menys hores de Sol de l’any.
Durant diversos dies l’alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, la causa d’això, al començament de l’hivern també se’n diu solstici d’hivern, del llatí solstitium, que vol dir “sol quiet”.
Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i s’acabarà el 20 de març de 2025 amb el començament de la primavera i serà l’estació més curta de l’any.
Les nits de l’hivern acostumen a ser llargues i sovint seques, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel.
Durant l’hivern del 2024-2025 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit. Al començament de l’hivern, podrem veure en fosquejar els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, junt amb Venus però a mesura que passin els mesos, Saturn s’anirà apropant al Sol, desapareixent del cel vespertí a mitjans de febrer.
Per contra Mart començarà a ser visible al vespre a mitjans de gener i Mercuri farà una breu aparició des de mitjans de febrer i fins a mitjans de març.
A la matinada, començarà l’hivern amb Mart i Mercuri visibles, pero desapareixeran a finals de gener, moment en que ja no podrem veure cap planeta fins a finals de l’hivern.
A més dels diferents planetes, el cel en fosquejar a l’hivern ens mostrarà algunes de les constel·lacions més boniques; començarem amb Orió, amb la brillant Betelgeuse a dalt i a l’esquerra i Rigel a baix a la dreta, amb Taure, amb la vermellosa Aldebaran, i el Ca Major amb Sírius, l’estrella més brillant de la nit, i també podrem observar la constel·lació de Bessons, amb la parella Càstor i Pòl·lux.
La unió d’algunes d’aquestes estrelles amb altres adjacents forma un asterisme conegut com l’hexàgon de l’hivern per ser característic dels vespres de l’estació (Rigel, Aldebaran, Capella, Pòl·lux, Proció i Sirius).
El 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol del 2025.
Durant l’hivern del 2024-2025 es produirà un eclipsi total de Lluna, serà el 14 e març i es veurà des d’Amèrica, l’oest d’Àfrica i Europa, i al est d’Àsia i Oceania. Des de casa nostra serà visible, però no complert, ja que la Lluna s’amagarà abans de finalitzar la totalitat.
Durant l’hivern podrem gaudir de les pluges d’estrelles dels Úrsids, cap el 22 de desembre i dels Quadràntids cap el 3 de gener.
Les Llunes plenes durant l’hivern seran el 30 de desembre, el 29 de gener i el 28 de febrer.
Durant tota l’estació, seguirem amb l’horari d’hivern (UTC +1h).
Àngel Masallé
Agrupació Astronòmica de Sabadell
