Gloudina Greenacre fundadora de Wild Me

Gloudina, quan tenies 11 anys vàreu venir a viure a Catalunya des de Sudàfrica. Com és que vàreu venir?
El nostre pare, el Michael, havia conegut Barcelona molts anys enrere i s’havia enamorat d’aquesta regió tan diversa i mediterrània. Quan va ser el moment de fer un canvi, no va dubtar a buscar feina a Barcelona, i el seu somni es va fer realitat!
Quan vàreu arribar, tu i les teves germanes, Françoise i Caroline us vàreu trobar amb una cultura i una llengua diferents. Com va ser la teva adaptació, com t’hi trobaves a Sant Fruitós?
No coneixia res de Catalunya, ni d’Espanya! Tenia una imatge molt rural al meu cap, com si tot fos granges, animals i pastors… I quan vam arribar és clar que va ser tota una sorpresa! No sabíem ni una paraula de català, però ens va acollir tothom amb els braços i el cor ben oberts, i gràcies a l’acompanyament de veïns, professors i companys de classe, vam aprendre el català en pocs mesos. Recordo que la sorpresa va ser més aviat pels alumnes de l’Escola l’Espill, quan vam arribar a mig curs, recordo que era un dilluns del mes de febrer… Quan les noves alumnes de Sud-àfrica van aparèixer es van quedar amb la boca ben oberta! No s’esperaven dues nenes rosses de pell blanca… Després del període d’adaptació inicial, vam poder viure una adolescència extremadament alliberadora i enriquidora, jugant a la plaça fins a l’hora de sopar – un gran privilegi venint d’un país on tristament hi ha un índex molt elevat de crim organitzat; on no es fa vida al carrer, com aquí.
Què vas estudiar i que has fet fins a fundar Wild Me?
He fet molts cursos molt interessants, però el meu màster ha sigut la vida i la feina mateixa. Als 18 anys vaig aventurar-me a l’Equador per a treballar de voluntària i descobrir món. Vaig anar a treballar amb un veterinari de fauna salvatge qui em va ensenyar més del que mai hauria esperat. Gràcies a la meva experiència amb ell, vaig decidir quedar-me a viure a la regió amazònica de l’Equador, on vaig dirigir un centre de rescat i rehabilitació de fauna salvatge durant sis anys. Vaig conviure i treballar amb comunitats kichwas de l’Amazònia qui viuen en harmonia encara amb la natura, casa seva. Allà vaig passar els dies acompanyada per a nens selvàtics, un grup de nens que em recordaven molt a mi mateixa, i qui van ser els meus grans mestres.
I fa 7 anys vas fundar Wild Me. Per què?
En tornar a Catalunya, vaig veure clar que els nens de la selva són més afortunats del que ens sembla, són autònoms, intel·ligents, àgils, i feliços. Contrastant amb els nostres nens, és clar potser sí que aquí tenen més oportunitats d’estudiar i viatjar i tenen més recursos materials, però han perdut la seva autonomia, la seva felicitat de ser nens. On estan els moments memorables de la infància, d’aprenentatge real mentre juguem i pugem arbres i mirem les estrelles? Hem perdut la connexió amb el món real, i això en el fons ens fa més vulnerables. Perquè el que s’aprèn amb autonomia no es pot ensenyar. I el que ens ensenya la natura no es pot substituir.
Vaig començar a investigar i vaig trobar molts estudis que documenten un augment massiu de problemes sensorials i motrius en els infants, com ara una disminució de l’atenció, la resiliència i el sistema immunològic i un augment de l’agressivitat i l’ansietat. I tot apuntava al mateix, a la falta de temps que els infants passen jugant a l’exterior. Amb l’objectiu d’oferir espais i serveis per a tornar una infància saludable als infants de Catalunya, vaig crear Wild Me. Wild Me, és la veu del “Jo Salvatge” de l’infant que demana mantenir-se connectat amb la natura, i els beneficis que això suposa per a la seva salut, i el futur de les nostres comunitats.
Com ho aconseguiu?
Wild Me, porta set anys treballant a la comarca del Bages assistint a famílies i centres educatius donant-los recursos senzills perquè s’aproximin a l’aire lliure estant-hi, jugant i vivint-lo d’una manera autèntica. Des de construir cabanes, jugar amb fang, aprendre a utilitzar eines reals i meravellar-nos trobant rastres d’animals i plantes, l’objectiu és despertar la connexió i l’amor per la natura, que els infants des de petits puguin conèixer-se a ells mateixos, i créixer per convertir-se en adults sans, confiats i feliços. Algunes d’aquestes activitats es duen a terme al bonic bosc del Sant Iscle, també conegut com el bosc dels Reguers, on muntem el nostre campament ambulant, que desapareix al final del dia, sense deixar més empremta que molts records d’infància inoblidables que infants i famílies s’emporten a la motxilla.
També hem inaugurat la primera extraescolar 100% a la natura, que té lloc al Parc de Can Font, a Manresa. És molt important anar regularment a la natura, i hem de saber veure que hi ha natura a tot arreu. Conèixer la natura a prop de casa contribueix a fomentar el sentit de pertinença, sentir que som part d’una comunitat més gran, i millorar les nostres relacions socials i com ens relacionem amb el món que ens envolta – a part de molts altres beneficis vitals.
Per a quines edats està pensat Wild Me?
Treballem prioritzant l’etapa d’educació infantil i primària, o sigui, de 3 a 12 anys, perquè veiem que com més abans estableixes una relació íntima amb la natura del teu entorn, més beneficis hi ha. Som conscients, però que hem de treballar també amb les famílies i amb els docents, que són els adults que referents d’aquests infants, i també tenim ganes, en el futur, de crear espais per a adolescents.
Gràcies Gloudina.