Són persones que usen habitualment els serveis d’un professional o que fan les seves compres o se serveixen en un establiment obert al públic.
Aquesta seria la definició, que podríem dir, que ja és obsoleta; per un costat cada dia n’hi ha menys de professionals i per l’altra, establiments oberts al públic cada dia brillen més per la seva absència… i si no mireu els carrers de pobles i ciutats i veureu moltes de les persianes de les botigues baixades.
On són aquells “negocis” (negació de l’oci!!!!!) que van passar de mans d’avis, a fills i a nets? L’avi el va fundar, els fills l’afebleixen i els nets l’enterren (o se’l venen).
També hem de constatar que el desenvolupament de les capacitats empresarials dels membres de cada generació segueixen l’evolució, també inexorable, d’un avi empresari, un fill enginyer i un net poeta.
I si no hi ha establiments (de proximitat) no hi ha clients; els altres (les grans superfícies o les cadenes; aquests no en tenen), són compradors. Compradors que no volen caminar amb la compra sota el braç fins allà on és el cotxe (allà on hi havia comerç ara hi ha illes de vianants) i ho volen trobar tot en el mateix lloc (s’ha acabat la venda especialitzada).
Si vols canviar el matalàs de casa, primer aniràs a la botiga física (n’hi ha un munt), t’hi estiraràs, els provaràs tots i llavors aprofitaràs les ofertes del DIVENDRES NEGRE i el compraràs a qualsevulla de les plataformes per internet que te n’ofereixen i encara el compraràs més barat; no seran els mateixos (normalment el que trobes a les botigues físiques no ho trobes enlloc) però també et faran el fet.
I tot el treball i la paciència que ha hagut de tenir el “venedor”, o millor dit el “seductor”?… i els costos del lloguer, la calefacció, l’estoc, el personal… qui els pot suportar?
Cal dir que no totes les franges d’edat són compradores compulsives ni totes compraran “online” però pensar que les botigues físiques tenen data de caducitat, és el més probable.
Pel que fa als serveis; sí que necessitarem grans professionals al ram de l’entreteniment, la restauració, l’educació, el turisme, la sanitat, els mitjans de comunicació… però els tindrem?
Quins oficis es perpetuaran? Avui en dia ja es fa difícil trobar llauners, electricistes, paletes, ebenistes. S’ha perdut la figura de l’aprenent i, per tant, el relleu generacional no està garantit.
De fet, si mirem les carreres més sol·licitades són:
Medicina, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia, Odontologia, Dret, Infermeria, Estudis d’Arquitectura…
Em pregunto: qui agafarà una escarpa i un martell?, un ribot?, un pinzell?
